“¿En qué momento se jodió el PSOE?”

Conversa en El Velódromo

A partir d’aquesta frase vaig prestar atenció a la conversa. No sabia si l’escoltava o la recordava.

  • És que el regim del 78 no dona per a més.
  • Ja n’hi ha prou d’aquesta murga, no és el règim del 78, és la rectificació del 81. L’actual règim va néixer el 23F.
  • Sí. I ara em sortiràs amb allò de “ja ho vam dir nosaltres”. Però han passat 35 anys i tan se val qui tenia raó. El que val és qui tenia el poder. A qui creia la gent. Això que ara en diuen “el relat”.

Els personatges xerren a la taula més arraconada d’El Velódromo. La nit del 23F potser intentaven muntar una vaga general per frenar el cop d’estat. Avui tenen una trobada fora de temps. Un, vestit de vestit i corbata, podria ser l’assessor fiscal dels Pujol o, si fos dona, la vicepresidenta del Candy Crush. L’altre, texans i samarreta negra, bambes del Decathlon, podria ser mestre interí d’institut. El Velódromo potser era part de la seva història, però avui cap dels dos encaixa en la “modernitat” del local i del barri. Un per dalt. L’altre per sota.

  • Però això no respon a la pregunta ¿En qué momento se jodió el PSOE?”
  • Sí i no. El cop de l’exercit es va frenar, però l’exercit d’alts funcionaris que constitueix això que en diem “l’estat”, es va armar per superar la seva crisi.
  • La trencadissa de la UCD.
  • L’estat podia suportar i reconduir un govern “d’esquerres”, es a dir la victòria electoral del PSOE, però no podia assumir que la governança depengués d’un partit que no fos “nacional”. Per això la LOAPA i la integració institucional per llei del PSC en el PSOE. Va ser la condició per accedir al poder.
  • Vist el que diuen aquests dies Felipe i Guerra, no sembla que ho fessin a disgust.
  • El PSOE no pot guanyar unes eleccions si no guanya a Catalunya. Per això va haver de tolerar el PSC. I també per això el PSC es va tragar la LOAPA sense trencar-se. Amb l’esperança que, mentre es respectin les formes democràtiques, tard o d’hora s’avançaria cap el federalisme. I Maragall va ser la seva oportunitat.
  • Sí però quan Zapatero va dir allò de “apoyaré el Estatut… “, Guerra va venir amb el ribot.
  • Clar, Zapatero no podia guanyar eleccions sense Maragall i per Guerra seguia vigent: “el que se mueve no sale en la foto”. Però l’exercit d’alts funcionaris de l’estat: advocats de l’estat, registradors de la propietat, inspectors d’hisenda, tècnics comercials de l’estat… ara organitzats en el PP no en tenia prou. Havia de recuperar el control de tot el territori de l’estat. I el PSOE de Felipe i Guerra ha tornat a aplicar internament la sentència de l’Estatut com el 82 va aplicar la LOAPA. La diferència és que aquest cop s’ha carregat el PSC.
  • Doncs no tornarà a guanyar mai unes eleccions.
  • Ni Vargas Llosa li podrà explicar a Borrell ¿En qué momento se jodió el PSOE?”

Senyor, vol res més? Un xupito? No, si jo era de Cuba libre…

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s