Ikea es va instal·lar al Delta de l’Ebre fa mil anys

Al segle XIV, el geògraf Alhimyari parla d’un assentament víking del segle X al delta de l’Ebre. A partir d’aquest document històric Jordi Tiñena ha escrit una excel·lent novel·la, “El somriure del víking”, que dibuixa la Tortosa (Turtuxa) andalusa de l’època, amb la seva barreja d’ètnies i cultures que conviuen en permanent tensió i conflicte, entre elles i amb els cristians del nord.

La lectura m’ha remogut algunes dèries personals. La primera, les “petites” diferències culturals que vivim com autèntics abismes entre persones i comunitats. Sovint ens serveixen com excusa per plantejar conflictes d’interessos o entre projectes com alternatives de vida o mort, personals o comunitàries. Però la construcció del “nosaltres” en oposició als “altres” molts cops te peus de fang. Què hi feien els víkings a l’Àndalus?

La segona, la “propietat” és efímera, circumstancial i arbitrària. És Turtuxa catalana? Ha estat romana i andalusa i cristiana. Ara espanyola i demà… El registre de la propietat no és més que la documentació de la pixarada d’un mascle alfa sobre un terreny. Tot depèn de com s’organitzi la comunitat que s’hi assenti, es a dir del projecte social que s’hi construeix en aquest o altre territori.

Tercer, que l’exercici de la violència, els exercits, han estat històricament formats per mercenaris al servei del poder, fossin víkings o almogàvers, fossin voluntaris o forçats. Que la llibertat arribarà… algun dia… o no, ves a saber. Mentre tant ens matem en nom de la religió i la història, per coses que només estan dins del nostre cap.

I quart, mai saps per a qui treballes, a qui afavoreixes, ni on arribaràs. Tan aviat conspires com ets víctima de la conspiració. La història t’absoldrà si guanyen els teus i et condemnarà si perden. Perquè la història l’escriuen els supervivents, no els morts. I no sempre guanyen els bons (els teus).

Però sempre et poden redescobrir mil anys més tard en unes notes perdudes. I reconstruir imaginàriament la teva història encaixant els retalls que han sobreviscut i les llegendes que s’han generat fins constituir “noves” cultures.

Gràcies Jordi. Una gran feinada plena d’encerts i sabies reflexions (les teves no les meves). Un plaer molt estimulant llegir-te.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s