No tots els espanyols son iguals

Què fan els empleats públics? Home, a Espanya aproximadament un 20% són mestres i un altre 20% són sanitaris, més del 10% treballen en cossos de seguretat i forces armades, un 20% als ajuntaments i un 6% a les universitats. És a dir, del nombre d’empleats públics depèn la qualitat dels serveis públics que rebem: educació, sanitat i seguretat en primer lloc.

No és una mesura absoluta, és veritat, perquè si les escoles, hospitals i universitats no estan ben dotats d’equipaments i no tenen diners per funcionar els empleats públics no podran fer bé la feina. Però no hi ha dubte que la proporció d’empleats de les administracions respecte a la població és un bon indicador per comparar els serveis públics de les diferents comunitats autònomes.

Si fem cas d’aquest indicador sembla que no tots els espanyols som iguals com ens volen fer creure.

Així, a la comunitat de Madrid el nombre d’empleats de les administracions públiques (estatal + autonòmica + locals + universitats) en relació al nombre d’habitants de la comunitat supera en un 10% la mitjana estatal. Hi té a veure l’efecte de la capitalitat, ja que a Madrid hi ha el doble d’empleats de l’administració central que la mitjana estatal. Serveixi aquest efecte de capitalitat de justificació, ja que els empleats de les universitats de Madrid també superen en un 31% la mitjana estatal. Entre aquestes dues administracions compensen el 15% per sota la mitjana estatal d’empleats autonòmics i el 28% d’empleats de les administracions locals.

Madrid, Castella-Lleó, Aragó i Extremadura estan molt per sobre de la mitjana estatal d'empleats públics per població. Catalunya, València i les Balears molt per sota
Comparativa dels empleats públics / població de les Comunitats Autònomes respecte a la mitjana estatal

Però Madrid a banda ¿qui té més empleats públics i per tant millors serveis públics que la mitjana estatal de forma significativa? Doncs Castella-Lleó, un 22%, Aragó, un 25% i Extremadura, un 52%. Els habitants d’aquestes comunitats tenen molts més empleats públics al seu servei que la mitjana estatal.

I els habitants de quines comunitats tenen menys servidors públics que la mitjana de l’estat? Doncs els de Catalunya, un 25% menys, els de València un 17% i els de les Balears un 11% per sota de la mitjana.

Si els serveis públics de que gaudeixen els ciutadans fossin directament proporcionals al nombre d’empleats cada mil habitants de les administracions, en el cas més extrem els habitants d’Extremadura disposen del doble de servidors públics que Catalunya (82,48 servidors públics cada mil habitants a Extremadura per 40,84 a Catalunya).

Es compensen aquestes diferències amb diners. Doncs no. La despesa en sanitat per habitant es superior a la mitjana estatal a Castella-Lleó (+13%), Aragó (+15%) i Extremadura (+14%) i inferior a la mitjana estatal a Catalunya (-5%) i a València (-2%). De la despesa en educació Extremadura torna a superar de molt la mitjana (+16%) i tornen a estar per sota Catalunya (-5%) i Balears (-6%).

Vista la desigual distribució dels empleats públics, i considerant que els serveis públics i l’estat del benestar en són proporcionals, sembla que no tots els Espanyols tenen els mateixos drets, o com a mínim els mateixos serveis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s