A qui serveix l’estat mascle

Tot indica que un home i una dona enfoquen de manera diferent un mateix problema. Fixem-nos en un camp aparentment neutre com la investigació científica. Fins fa poc hi treballaven molts més homes que dones, cosa que ha anat canviant, tot i que en general fins i tot allà on hi ha més dones que homes aquests segueixen manant.

Però més enllà de la igualtat, a mesura que s’han incorporat dones al món de la ciència i que s’ha estudiat la discriminació de gènere, s’ha descobert que l’enfocament de la investigació i els resultats obtinguts per les científiques són diferents als obtinguts pels homes. Les dones fan descobriments què als homes passen inadvertits perquè s’interessen per coses que els homes menystenen. Perquè es fan altres preguntes i/o enfoquen de manera diferent les respostes possibles. Conclusió: la discriminació de gènere, a més de ser una injustícia, ha perjudicat la ciència, el coneixement i per tant a tota la societat.  (Vegeu el número 91 de la tardor de 2015 de la revista Mètode, de Universitat de València, dedicada a aquest tema).

I que passa amb els serveis públics de l’Espanya autonòmica?

Doncs a l’administració central de l’estat cada 100 empleats públics hi ha 70 homes i 30 dones, molt lluny de la paritat. Però la relació s’inverteix quan es tracta del personal de les comunitats autònomes, on hi ha 31 homes i 69 dones per cada 100 empleats públics. A l’administració local quasi hi ha paritat quantitativa (52h/48d) i a les universitats també (53h/47d), que no vol dir que s’hagi trencat el sostre de vidre, cosa força estudiada a les universitats.

Però quins efectes pot tenir sobre els serveis públics l’administració estatal masculinitzada i l’autonòmica feminitzada? Doncs depèn dels serveis que presten uns i altres. Més del 41% dels empleats autonòmics treballen en el sistema educatiu, on les dones són el 70% del personal. Un altre 38% dels empleats ho son del sistema sanitari, encara més feminitzat amb un 74% de dones i 26% d’homes. Per tant l’educació i la sanitat estan feminitzades.

I quins serveis ens dona aquesta administració de l’Estat tan mascle? Doncs el 26% dels seus empleats ho son de les forces de seguretat, on el 90% dels efectius són homes. Un altre 23% d’empleats estatals són efectius de les forces armades, on el 87% són homes. Això és: l’administració central s’ha reservat la funció essencial de l’estat que és exercir el monopoli de la violència per mantenir “l’ordre i la llei”: forces de seguretat i forces armades. I ho fa amb un cos de mascles amb molt petites i, presumiblement, obligades concessions.

1oct
Actuació de la policia l’1 doctubre Fotografia d’EPA publicada pel MailOnline

Uns cossos de seguretat amb paritat de gènere i/o dirigits per dones actuarien igual? Perseguirien els mateixos delictes i delinqüents? De la mateixa manera? Aplicarien la força tal qual? Investigarien igual? Interrogarien igual a les comissaries? No ho sabrem fins que no els tinguem, però tinc l’esperança que la seva divisa no fos “a por ellos”. I no és només una qüestió de “l’esperit imperial” de l’administració central, que també. Catalunya i Euskadi tenen policia pròpia i la proporció de dones quasi dobla la dels cossos de seguretat estatals, però no arriba al 18%.

En la nostra societat patriarcal l’educació i les cures són cosa de dones, però les forces de seguretat i el monopoli de la violència és cosa d’homes. Vet aquí la revolució pendent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s