L'alcohol, la distracció o l'estrès treballen contra el pensament crític

Fatxa jo? No, és que anava distret i begut

La ciència ho demostra. De natural, som més conservadors del que pensem. I som especialment conservadors quan no pensem gaire. Atenció! La comunicació no és innocent en la debilitat del pensament crític. Aquest pot ser el resum del reportatge de Graham Lawton amb aportacions de Kate Douglas publicat a New Scientist (16/12/2017) sobre les diferents investigacions dels mecanismes mentals.

Dels experiments citats el més curiós és una enquesta feta a la sortida dels bars de Nova Anglaterra a l’hora de tancar. El personal que va tocat d’alcohol és un perill si condueix, però també ho és si va a votar. Sigui quin sigui el posicionament polític de l’enquestat, quan beu i es desinhibeix, gira cap a posicions més dretanes que les inicials.

I no només quan beu. En l’estudi, si els enquestadors distreien l’enquestat, li donaven presa per contestar o demanaven que no s’ho penses gaire, les respostes anaven sempre més a la dreta. En canvi, quan es demana a la gent que reflexioni profundament, es posiciona més a l’esquerra.

D’acord amb els investigadors, la preferència per l’ordre establert, l’acceptació de les jerarquies o la creença en la responsabilitat personal són actituds primàries de la mentalitat humana. Per contra les visions més progressistes requereixen major esforç d’elaboració. I des dels anys 50 del segle passat la recerca científica relaciona les ideologies d’extrema dreta amb el rebuig de l’ambigüitat i del coneixement complex.

Advertència. Això no vol dir que la gent de dretes sigui menys intel·ligent. Els estudis per relacionar intel·ligència amb posicionament polític donen resultats complexos i creuats. Lògic. Els factors que modelen el pensament polític dels individus són múltiples i complexos: posició social, creences religioses, experiència personal i familiar, entorn comunicatiu, etc. El debat sobre la complexitat de les idees progressistes o la relació dels estudis de ciència amb tendències d’esquerra està lluny de tancar-se.

Hi ha diversos factors evolutius que han creat mecanismes incontrolats en el cervell. La majoria tenen a veure amb la impossibilitat de racionalitzar tot el nostre comportament i la necessitat d’automatitzar respostes, normalment en un sentit conservador per instint de supervivència. Per exemple: el nostre cervell jutja una persona en una dècima de segon analitzant la seva cara. És molt important per la supervivència, tot i que s’ha comprovat que la major part de les vegades aquesta primera impressió és errònia. Per aquest mecanisme classifiquem a la gent en grups i els estereotipem, i això determina el nostre comportament cap a les persones que situem en aquests grups. És una deriva del cervell que facilita la demagògia i la manipulació.

Nombrosos experiments han revelat com és de relativament senzill dividir la gent entre “nosaltres” i “ells”. Segons Desmond Morris (El simi nu) aquest tribalisme és l’expressió d’un profund instint de quan els homes vivien en petits grups nòmades, sovint en conflicte entre ells. Els grups d’individus amb més propensió a lluitar incondicionalment per l’interès comú tenien avantatge competitiva els menys cooperants. Instintivament ens identifiquem més amb grups petits i el tribalisme genera hostilitat. Per tant és fàcil d’induir temor. El tribalisme pot ser motivador, però també propiciar el racisme, la xenofòbia o l’homofòbia i no es fàcil ampliar la “tribu” fins incloure als “altres”.

Les celebrities

Un altre fenomen. Aprenem imitant al altres fins aconseguir adquirir les seves habilitats. És lògic intentar imitar a qui aconsegueix més èxits. Si vols ser jugador de futbol imites a Mesi o Ronaldo. Antigament per ser acceptat com a “deixeble” d’un destacat “mestre-triomfador” calia fer-li la pilota perquè et deixés ser prop d’ell. Això sembla haver generat un mecanisme mental molt arrelat i que encara funciona, de manera que seguim fent la pilota/imitant a qui triomfa. Resultat, la gent segueix als famosos perquè són famosos. És el paper de les “celebrities”, i els mitjans de comunicació participen de manera acrítica i interessada en el joc. Així es construeixen i perpetuen jerarquies. I els experiments de laboratori proven que la gent prefereix l’ordre i les jerarquies. Fins i tot quan no els afavoreixen.

Més obstacles al pensament crític. El coneixement intuïtiu –“la terra és plana”- s’hauria de superar amb l’educació escolar. Però costa molt i el 85% de la població mundial està poc o gens formada en el pensament crític. Hi ha afirmacions intuïtives que semblen veritat i són científicament falses i altres que semblen falses i són científicament certes. Doncs els estudis constaten que ens costa més identificar les intuïcions falses i acceptar el nostre error que el contrari. Això demostra l’arrelament del saber intuïtiu o popular. També s’ha comprovat que els malalts d’Alzheimer retornen al pensament intuïtiu a mesura que es deterioren les seves capacitats.

Conclusió, convé controlar l’animal que portem dins.

Entrada relacionada: 

La batalla pel relat i les fake news

Hi ha un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s