Intel·ligència natural, si us plau! (1)

Va venir el Leslie a retornar-nos a la natura. Li hem de donar les gràcies?

Diumenge, a l’hora que havia d’aterrar l’avio, plovia a bots i barrals. A la terminal la gent no hi cabia. Per cada endoll accessible a la sala, una dotzena més o menys, hi havia un centenar de mòbils moribunds cercant un punt de càrrega. Per cada endoll que funcionava n’hi havia un altre que no. Però la gent necessitava urgentment, més que mai, el concurs de la intel·ligència artificial per sobreviure, saber si el seu vol arribaria avui, trobar un hotel on passar la nit, re-programar el vol enllaçat reservat feia sis mesos, avisar la família, excusar-se de no assistir a la inexcusable reunió de feina de demà al matí, de no assistir a la boda després de la festa de comiat de soltera a Barcelona… cada cas una història particular més o menys dramàtica.

Els avions no arribaven i, per tant, no podrien marxar. La meitat dels vols anunciats en els panells de l’aeroport eren cancel·lats i l’altre meitat tenien previsió de retard. Passatgers que ja havien despatxat maletes i passat controls tornaven a territori “nacional”. Hi havia cares d’emprenyats que buscaven culpables i cares de resignació en veure com plovia fora. Una noia s’eixugava les llàgrimes mentre parlava per telèfon sense parar. En un grup una dona plorava sanglotant.

Milers de persones lamentaven a l’aeroport el dany personal i particular del col·lapse aeri. La majoria han tingut accés al turisme massiu gràcies a les companyies low cost, resultat de la possibilitat de cremar infinites tones de querosè a baix preu. Ara sembla que l’acumulació de querosè cremat a l’atmosfera està alterant la meteorologia i cada cop serà més freqüent que els passatgers es quedin a terra per episodis com el Leslie. Potser és lo cost del low cost.

A la sala de l’aeroport saturada de gent i mòbils resulta quasi impossible que algú t’atengui per saber que passa amb el vol que esperes. Però com hem fet un salt tecnològic espectacular això no hauria de ser problema. Baixo el cap cap al mòbil, com tothom a la sala. Poso el número de vol i en pocs segons llegeixo que està viatjant i que té prevista l’arribada a Barcelona a les 23:09.  Havia d’arribar a les 21.05, però hem tingut sort. No s’ha cancel·lat. Als panells no surt. Tinc temps i passejo per la terminal. En uns altres panells si que surt. L’anuncien per les 23:26. La intel·ligència artificial està fallant. Són les 23.20 i l’APP encara diu que l’avió arriba a les 23.09.  Ai, les actualitzacions!

Hi ha més gent esperant el mateix vol. Un vigilant ens diu que l’avió ja ha aterrat i en cinc minuts, més o menys, sortirà el passatge. Fake news. Just als cinc minuts surt una noia amb uniforme i comenta: el vol ha estat desviat a Toulouse i els passatgers els portaran en autobús a Barcelona. Segur? “No, a mi m’ho ha dit el noi que havia de rebre el vol, però no és informació oficial de la companyia”. I el que ha dit que el vol ja havia aterrat sap fins a quin punt jugava amb els sentiments de la gent? Em sona el mòbil: “som a Toulouse, no saben si ens portaran en bus o ara anirem a un hotel i demà ens porten en avió”. Au, cap a casa a dormir que això va per llarg… i car, 13 € de pàrquing més 22 d’autopista i demà sant tornem-hi.

Continua a Intel·ligència natural, si us plau! (2)

Hi ha un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s