Okupes del poder!

Aquesta setmana he assistit a una taula rodona sobre les experiències de governs “alternatius” a Badalona, Sabadell i Ripollet. Gent que es qüestiona la cultura política dels partits majoritaris i que ha aconseguit parcel·les de poder municipal on posar en pràctica els seus principis. Evidentment el seu ascens respon a aquell crit del 15 M: “no nos representan”. Però ells, a qui “representen”? Alguns temes i preguntes plantejades.

Són “okupes”. Primera constatació. Han accedit a un sistema institucionalitzat que no és el seu. El primer entrebanc ha estat traslladar als ajuntaments dinàmiques de treball pròpies dels moviments socials dels que provenen, l’assemblea i la transversalitat, que són pràctiques de la seva cultura política i propostes de “més democràcia”. Però les institucions s’hi resisteixen. Des de la legislació vigent, passant pels partits tradicionals i la seva cultura política i de gestió, fins el cos de funcionaris i gestors públics, extremadament reticents als canvis (i amb força poder). És de preveure que l’enorme esforç dedicat a aquesta batalla no tingui cap rèdit electoral. I en pocs mesos hi ha eleccions on es poden perdre les parcel·les de poder esgarrapades al sistema.

Solució platejada: incorporar a la gent a la gestió de la institució. Tots posen èmfasi en sortir al carrer, estar prop de la gent i anar a l’assemblea. Problema: excepte en moments de desesperació la gent no és al carrer ni a les assemblees. El 99% de la gent és el 99% del temps a casa, veient la TV i, últimament,  seguint les xarxes socials. Si apliquem l’estadística i fem aquella “collonada” de construir el ciutadà mig, sortiria que el seu canal de participació política és mirar el “Polònia”. (Potser si de veritat fos una “collonada”no ho hauria d’utilitzar l’argument, perdoneu.)  

Algú ha fet l’intent de muntar l’assemblea des de la institució. Només ha servit per tornar a demostrar que l’assemblea pot ser un instrument democràtic, però també és el mecanisme social més manipulable del món. Al final hi han renunciat.

Potser la clau per avançar seria entendre que els “representants” de la nova política no han arribat a esgarrapar parcel·les de poder pels avenços de la consciència social sinó per l’ampli rebuig popular del“sistema”. Sí representen als que es senten marginats, la negació del que hi ha.Però el seu projecte alternatiu encara no és representatiu. Entre l’assemblea i el Polònia haurien de construir alguns espais on comunicar-se i trobar-se amb la gent.

Nota al marge. Tots els membres de la taula anaven de negre rigorós. Mirant el públic em va sorprendre que la majoria també anava de negre (inclòs jo). Semblava una assemblea de monjos i capellans celebrant algun ritual fosc. L’únic matis el posava com no una dona de la taula: anava de gris. He pensat que o s’hi posa una mica de color i alegria o resulta molt avorrit. Guanyem o perdem, però com a mínim passem-ho bé, hòstia!  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s