Portada del llibre

Quants morts necessita la pàtria?

Llegint Ángeles Vengadores el cap m’ha donat moltes voltes: Qui ens ha explicat les guerres? La història parla dels generals, de les tàctiques, dels avanços i retrocessos, dels motius dels estats i de les conseqüències geoestratègiques, ideològiques i socioeconòmiques, de costos i beneficis… Les escriuen els estadistes, els generals i els historiadors que expliquen la“història nacional” i/o justifiquen un projecte “nacional” alternatiu.

Les guerres són actes fundacionals de règims, tant pel bàndol guanyador com pel perdedor. En nom d’aquests motius i objectius tot l’ambient ens prepara per a una nova guerra. De conquesta, de defensa de la pàtria, de la democràcia o d’alliberament nacional. I hi hem d’estar a punt.

Però si en comptes de llegir als estadistes, generals i historiadors llegíssim les vivències que expliquen els soldats i els civils supervivents potser tindríem una altre actitud respecte a les guerres. Alguns temes que criden l’atenció de les històries d’aquestes noies, la majoria entre els 16 i els 20 anys, entrenades per “caçar” soldats enemics, d’un en un, en períodes en que el front s’estancava i ningú avançava:

1 Per més entrenament tècnic i formació ideològica que haguessin rebut, el moment de matar el primer soldat enemic els era un fort trauma. Però, a partir del primer, cada cop resultava més fàcil i plaent, vist que la cartilla amb el rècord de peces caçades era motiu de condecoracions i reconeixement social. Per tant, potser que a pesar del que ens volen fer creure les series americanes (mentes criminales, CSI’s i similars) l’assassí no neix sinó que es crea i s’entrena?

2 La Unió Soviètica va entrar en la guerra més de 20 anys després de la Revolució, però les protagonistes asseguren haver passat tanta o més gana abans com desprès de la Guerra, en temps de “pau”. Pràcticament totes eren d’origen camperol, però la pregunta és per a què va servir la Revolució sinó podia donar de menjar al poble?  Al’any 1 de la Revolució ja es va plantejar el problema, i s’entén, però 20 anys més tard?

3 Quan l’exercit soviètic va envair Alemanya aquestes dones van quedar astorades de la riquesa i la cultura dels alemanys. Una cosa inimaginable per a elles. Les granges els semblaven palaus de nobles. Els resultava incomprensible que tenint-ho “tot” aquella gent volgués envair-los.Què els volien prendre a ells que no tenien res? La pregunta és més que pertinent.   

4 La cultura d’un poble es forma molt lentament i perviu molt més enllà d’un canvi de règim. Així ho confirma que totes les protagonistes confiessin més en l’ajuda de Deu que en l’Estat i l’Exercit per sobreviure a la guerra. Les dones a més de témer que els enemics alemanys els prenguessin la vida tenien un segon front intern per defensar la seva integritat física i mental dels “companys” russos (els homes). Així seguim, allà i aquí.

I la majoria no van tornar a casa. Hi van morir milions, només en el front oriental. I es va destruir tot. Si em voleu convèncer que val la pena que algú mori per la “pàtria” potser primer m’haureu de matar. 

Ángeles vengadores, las francotiradoras soviéticas en la segunda guerra mundial. Lyuba Vinogradova. Ediciones Pasado y presente. Barcelona 2017

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s