Les proves del cop d’estat al judici del Suprem

Al judici del Tribunal Suprem ha quedat acreditat que hi ha un cop d’estat. La Guàrdia Civil, un cos policial militaritzat, l’any 2015 va començar a investigar les activitats del govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, organismes constituïts democràticament. Es a dir, va actuar com a policia política, segons la confessió al judici del tinent coronel Baena, qui va dirigir l’operació policial.

Un fiscal de l’Audiència Nacional (antic Tribunal de Orden Público), Javier Zaragoza, va donar “cobertura” legal a aquesta actuació policial ordenant d’ofici una investigació, “per si s’estaven cometent delictes”, en funció del programa polític discutit i aprovat al Parlament: treballar per la independència de Catalunya. Es a dir, va considerar que per aconseguir l’objectiu polític proposat necessàriament s’haurien de cometre delictes i per tant demanava una investigació preventiva. Per aquesta via va convertir un objectiu polític legal, la independència de Catalunya, en un delicte que encara no se sap si és rebel·lió, sedició o només desobediència, com abans s’havia fet amb la independència d’Euskadi assimilada a delictes de terrorisme.       

Explicat d’una altra manera: un sector del poder judicial i un cos policial conspiraven contra els representants electes de la comunitat autònoma. I l’executiu de Madrid? Hi ha pendent el procés a “la policia política” del ministre Fernández Díaz, però això no s’ha vist en aquest judici. Sí s’ha vist que quan el conflicte polític es va aguditzar, el govern de Madrid va enviar a Catalunya 6.000 policies i Guàrdies Civils, quan els responsables de l’ordre públic, els Mossos d’Esquadra, no ho havien demanat. A més per comandar totes les forces policials el govern va nomenar al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, comandament que una jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va convalidar a posteriori.

La Guardia Civil fent de Tribunal Constitucional

Els conspiradors no en tenien prou amb la investigació ordenada per la fiscalia. Per això el Jutjat 13 de Barcelona va ampliar l’espectre aprofitant la intervenció del jutge Vidal assegurant que la Generalitat utilitzaria il·legalment dades personals dels ciutadans. Ara el coronel Baena podia intervenir comunicacions i s’atrevia a confessar, al judici, que usurpava les funcions del Tribunal Constitucional investigant i decidint quines actuacions de càrrecs de la Generalitat s’ajustaven a les competències autonòmiques i quines les excedien. Allò que el TC acostuma a trigar mesos i anys en sentenciar Baena ho resolia pel seu compte des del quarter de la Travessera de Gràcia amb un cop d’ull. I al judici ha fet malabars per fer creïble que les seves investigacions s’aturaven en sec quan hi apareixia implicat un aforat.

L’heroi “nacional”

Investigar als parlamentaris catalans aforats és competència exclusiva del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i no estava clar que estigues disposat a participar en la conspiració. Per això es va utilitzar al finat Jutge del 13 per “legalitzar” aquestes actuacions de la Guàrdia Civil. Tal com va explicar Baena al TS es tractava d’investigar tot l’entorn dels aforats, inclosa la intervenció de les comunicacions dels principals col·laboradors no aforats, i anar tancant el cercle fins el límit de la legalitat. Per això el president del Consejo General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, va reconèixer a Juan Antonio Ramírez Sunyer, el titular del 13, els servei prestats a Espanya en una carta: “…vas canviar el rumb de la història del nostre país. I aquí resideix una part de la teva grandesa.” Els conspiradors ja tenen el seu heroi “nacional”.

Per tant en el judici queda provat que Govern, Guàrdia Civil i una part fonamental del Poder Judicial es van implicar en la conspiració. Formen part del nucli dur d’alts funcionaris de l’Estat que han treballat durant 40 anys per salvaguardar la matriu franquista de l’Estat. Per això ens acaben de recordar que Franco va ser cap d’Estat des de 1936. Es a dir, pel Tribunal Suprem, la legalitat actual ve del Alzamiento Nacional. Sense problemes ni complexos. La democràcia i la transició no hi pinten res i, per tant, el TS no reconeix la legitimitat de la República.

Armes prohibides

Per això mateix, i en contra de la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, la Guàrdia Civil i la Fiscalia del Tribunal Suprem consideren legal substituir els Mossos l’1 d’octubre i utilitzar armament prohibit per llei a Catalunya, com són les pilotes de goma que li han costat un ull a Roger Español. Actuen sota el principi imperial que “el orden y la ley” estan per sobre de tot. El “orden y la ley” interpretats per ells i segons la seva conveniència. Així justifiquen la violència policial de l’1 d’octubre: “esos dias no habia nadie que defendiera España en Cataluña”, segons les conclusions del fiscal. I el Rei ho avalà el 3 d’octubre.

El cop d’estat implica respondre amb la repressió a una demanda política, com és l’exigència d’un referèndum a Catalunya. I per fer-ho amb vernís de legalitat l’executiu del Partit Popular encarrega la feina al Poder Judicial. I tot això ho legitima massivament la premsa, per paper, radio i televisió.

El fracàs electoral del cop d’estat  

Pels colpistes un problema és que la gent vota. I vota contra el cop d’Estat. Primer el 21 D a Catalunya. Aquest fracàs electoral del cop d’estat porta al govern del PSOE. Però al primer gest de “diàleg”, el “relator”, tot l’espectre colpista es posa en marxa i el PSOE se’n desdiu. Pagava així el preu d’haver-se sumat al cop d’estat votant a favor del 155.

El 28 d’abril la gent torna a votar contra el cop d’estat, però les noves Corts han de negociar amb el Poder Judicial qui pot i qui no pot ser diputat. Els jutges no deixen anar el poder aconseguit i els polítics no estan en condicions de recuperar-lo. El pròxim pas és la sentència. No s’ha fet aquest cop d’estat per ara fer-se enrere i absoldre els ostatges.

El cop d’estat era contra Catalunya? Sí, principalment, però afecta a tota la democràcia espanyola. Es pot dir que el cop d’estat s’ha fet contra la sobirania popular espanyola en forma d’una puntada de peu al cul de Catalunya. Per això els espanyols no s’hi han sentit massa implicats, però els segueix afectant. Els colpistes vigilen i no permetran que qui no ha donat suport entusiàstic al cop, com Podemos, entri al govern. Tampoc permetran cap negociació amb els independentistes catalans, ni que fos per aparcar la república, com no han permès el desarmament oficial d’ETA. Tenen una cultura imperial on només veuen traïdors i traïcions a l’Imperi.

Els cops precedents

No és el primer cop d’estat impulsat per l’alt funcionariat de l’Estat. Ho va ser la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, el 2010. També amb una llarga conspiració prèvia fins manipular la composició del tribunal al seu favor. I també contra la sobirania espanyola, doncs anul·lava allò que els representants del poble espanyol havien aprovat i el poble de Catalunya havia ratificat acceptar en referèndum. De nou un cop d’estat contra el que voten els espanyols amb una puntada de peu al cul dels catalans.

Prèviament i amb la implicació directa de la Guàrdia Civil hi va haver el 23-F. És tan evident que no cal explicar-ho. Només recordar que si va fracassar públicament, va triomfar estratègicament. Amb la LOAPA aprovada pel PSOE va aconseguir el principal objectiu: esborrar la nació catalana de les Corts Espanyoles eliminant la possibilitat que tots els partits catalans tinguessin grup parlamentari propi. Una cosa era tolerar les minories nacionalistes, i una altra que el PSOE, el PCE o altres partits “nacionales” reconeguessin que els socialistes o els comunistes catalans representaven una altra nació dins la “nación”. Una conclusió provisional pot ser que no hi haurà democràcia plena a Espanya mentre no es dissolguin la Guàrdia Civil i l’Audiència Nacional.

Relat i veritat

Tot l’anterior us pot agradar o no. Però convé deixar clar que no es tracta d’un anàlisi polític ni jurídic, que també. És un exercici de comunicació per prendre consciència que la veritat depèn de la coherència del relat i de la identificació amb l’experiència i valors de cada u. Si li dones la volta tindràs la veritat del Tribunal Suprem.

Entrades relacionades:

El imperio contraataca: vuelva usted mañana!

Cuando Borrell tiene razón

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s