El vestit nou de l’esclau (2)

“El negro que nace en la casa ha costado más, cuando puede trabajar, que el de igual edad que se compra en pública feria”, deia un plantador cubà de mitjans del segle XIX citat per Josep Fontana (Capitalisme i democràcia, pg. 112). Dos segles més tard, els empresaris de la metròpoli poden dir: “l’autònom nascut a Espanya, criat en família treballadora, educat per l’estat en escola, institut i universitat, ens surt més car que l’immigrant de mateixa edat arribat a la península de qualsevol procedència i per qualsevol mitjà”. FOTO: Rescat al Mediterrani, 2019. La Gaceta (sense atribució). HARPER’S WEEKLY. (June 2, 1860) The slave deck of the bark “Wildfire”, (From a daguerreotype). (http://www.sonofthesouth.net/slavery/slave-ship.htm)

D’aquesta realitat perversa se’n desprèn el programa econòmic, polític i social vigent. Per reposar els recursos humans per a la producció no surt a compte que els treballadors tinguin fills, els criïn i els eduquin. Ja hi ha prou recursos humans al mercat, entre immigrants i nadius. Per tant no cal pagar sous que permetin accedir a un habitatge i formar una família. Només cal cobrir l’alimentació, i que tornin a treballar demà. Si falta algú serà fàcilment reposat. Amb 700€ al mes n’hi havia prou. Pels nous “plantadors” no s’entén que s’hagi apujat el sou mínim a 900 i que es vulgui obligar a fitxar. És posar portes al camp. 

Reduir els sous al mínim de subsistència i suprimir la quota de reposició ja dona fruits. A Espanya hi ha 3,7 matrimonis cada mil habitants per 4,3 de mitjana a Europa i és el país amb menor natalitat d’Europa (8,4 fills cada 1.000 habitants, Europa 9,9) i de les més baixes del món, de fet només és més baixa a Puerto Rico (7/1.000). També és on les dones tenen menys fills i a major edat. El programa econòmic també és social.   

Pels “plantadors” del segle XXI tampoc cal que l’estat gasti gaire o res en educació i universitats si pel mateix preu contracten treballadors la formació dels quals no ha costat res a l’estat. Ells ja fa anys van eliminar els aprenents, així el paguem la formació del seu personal entre tots. Ara ja no volen pagar ni la seva part. “Fora impostos”, diuen. És més, es queixen, ara gastem en universitats per formar gent que, com nosaltres no els donem feina, se’n van a l’estranger. Hem d’acabar amb aquestes despeses, per nosaltres innecessàries i pagar menys impostos.

I si algú vol competir a aquest nivell, que es pagui l’educació de la butxaca. Millor, diuen els empresaris agrupats en sectes com l’Opus i similars, que ens ho pagui a nosaltres, a les nostres escoles i universitats què, per poc que valgui, ja l'”enxufarem”. Així es reprodueixen ells.

Al segle XIX, per fer “compra en pública feria” d’esclaus a Cuba calia abans organitzar el tràfic il·legal, ja que estava prohibit des de 1817. El tràfic clandestí era un negoci molt rendible, amb grans operacions financeres i assegurances legals, tot i la prohibició. Però els “plantadors” del segle XIX, la Reina Maria Cristina entre ells, mai haurien somiat que els “esclaus” del segle XXI pagarien de la seva butxaca el viatge a la metròpoli per posar-se al mercat. I menys que els estats voldrien frenar l’arribada de més oferta a la “pública feria” advertint-nos a los “hijos desnaturalizados”, “que no conocen el riesgo que corremos todos los blancos entre la multitud de gentes de color que nos rodea”. (Fontana, Capitalisme i democràcia, pg. 113).

L’espectacle és dantesc. Homes lliures de l’Àfrica, Àsia i Amèrica, que molts cops inverteixen els diners de tota la família i posen en risc la vida, per accedir al mercat europeu de recursos humans com a ma d’obra barata.

L’esclau va dos cops nu… però paga el vestit!

Si voleu fer-vos una idea del deute que té occident amb Àfrica mireu aquesta infografia:  

https://www.slavevoyages.org/voyage/database#timelapse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s