El vestit nou de l’esclau (i 3)

El gran capital es va refer ràpidament de la revolta dels esclaus d’Haití que va costar la vida a milers de colons i soldats francesos. “Que la illa deixés de produir sucre i cotó per a l’exportació va ser, d’altra banda, un dels estímuls inicials per a l’ascens de la producció sucrera a Cuba i, sobretot, de la de cotó als Estats Units” (Fontana, Capitalisme i democràcia, pg. 111). (Foto pirata)

Aquesta “deslocalització” de la producció no tenia relació amb els recursos naturals de Cuba i els Estats Units, és producte directe de la reorganització del tràfic d’esclaus. De fet els Estats Units van comprar-annexionar Louisiana , Florida i Texas per estendre les plantacions de cotó esclavistes, base del seu poder econòmic posterior.

Les lleis hi tenen poc a veure amb el comportament del gran capital. La llei anglesa que va prohibir el comerç d’esclaus és de l’any 1807, però els traficants “van seguir negociant en vaixells fets a Anglaterra, però que navegaven amb bandera espanyola o portuguesa (el vaixell esclavista Hermes es convertia així en Gerona), i ho seguien fent amb assegurances contractades a Anglaterra amb finançament de bancs anglesos” (ídem, pg. 109). Tot i la prohibició de la llei, durant la primera meitat del segle XIX van desembarcar a Amèrica 3,5 milions d’esclaus. Com es pot veure això dels paradisos fiscals no és nou.

El gran capital sempre muda ràpidament cap on pot obtenir més rendiment, sigui amb noves tecnologies que arrasen el mercat o amb centres de producció sense lleis ambientals o laborals. Però, i els “plantadors” locals? Avui estan encantats amb el mercat de recursos humans il·limitats a cost de supervivència. Però estan perdent els “mercats nacionals” per als seus productes. Petits comerciants, mitjans i fins i tot grans empresaris es resisteixen a perdre la “seva” quota de mercat i volen fer marxa enrere recuperant el poder amb polítiques basades en creences religioses retrògrades, en la xenofòbia, el masclisme i deliris imperials tronats. Passa als Estats Units, a Itàlia, a Espanya i a Europa en general.

Però per tenir èxit aquestes opcions no en tenen prou amb el suport de les classes mitjanes abocades a la proletarització. Necessiten arrossegar la massa dels vells treballadors, aquells que eren cridats a la solidaritat internacional i avui comproven que els partits d’esquerra tradicional i els sindicats són incapaços de garantir els llocs de feina i els drets laborals.

Tot allò estava escrit en lleis i normes de l’Estat que protegien els treballadors, primer dels gremis, després de ram o de fàbrica. Però en nom de la lliure competència i del mercat, avui s’acaba amb els col·legis professionals i amb les cambres de comerç… i en el “mercadillo” global de recursos humans les condicions de treball s’igualen… per sota, es a dir es tendeix a l’esclavisme. L’aplicació de les noves tecnologies arrasa les petites empreses, el comerç local, els mitjans de comunicació…

Enfonsats en la misèria, els “autònoms” enyoren els temps en que els besavis conquerien la jornada de vuit hores, els avis negociaven els horaris per tot l’any i els pares feien vacances pagades. Ells estan a disposició del “plantador”, no tenen horaris, ni contracte definit, ni sou establert, ni molt menys possibilitat de protestar. I molts es creuen el vell conte del “riesgo que corremos todos los blancos entre la multitud de gentes de color que nos rodea” i estan disposats a entregar-se a partits polítics que propugnen un retorn al passat… que sempre serà pitjor. Es a dir, disposats a votar Salvini… i Trump, i Le Pen, i…

, Els vells amos no podien imaginar que avui podrien veure per un forat que fan els esclaus, que el tràfic d’esclaus l’organitzarien i pagarien els propis esclaus i que molts esclaus, creient en allò de “más vale amo conocido que amo por conocer”, votarien les propostes més racistes i repressives contra els esclaus.

Els esclaus anem nus, econòmicament, social i política. Tres cops nus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s