Brigades Internacionals? Quines Brigades?

Tercera entrada seguida sobre notícies de la Guerra Civil. Perdoneu però l’actualitat ho justifica. Aquest cop arran de la publicació del llibre: “Brigadistes. Vides per la llibertat”, de Jordi Martí-Rueda, ressenyat a l’espai “El racó de pensar” del Matí de Catalunya Ràdio. (Aquí disposeu de l’àudio).

La participació de voluntaris arribats de tot el món per fer la guerra contra el feixisme és un fet històric singular, que jo sàpiga, i emocionant. Si l’associem amb la constitució d’un exercit de milicians sorgit de la mobilització que va frenar el cop d’estat tenim dos elements clau del moment: mobilització popular i internacionalisme. Literatura no en falta.

Avui tots tenim notícia del paper d’aquells brigadistes internacionals, entre 35.000 i 40.000, que van lluitar per la República. Tots entenem que van ser importants com a força militar. Però també i especialment com a suport polític a la causa de la República. El missatge era que la revolució del 19 de juliol tenia el suport de l’esquerra internacional i els més solidaris estaven disposats a morir per ella. El llibre de Jordi Martí-Rueda (que no he llegit) explica qui eren alguns d’aquests brigadistes i perquè s’hi van posar. Millor històries concretes que generalitzacions abstractes.

Però en aquell moment el món ho va veure així? O millor: li van explicar així? Doncs no. Per més agraïments i homenatges que es fessin als brigadistes dins de Catalunya i d’Espanya, el govern de la República feia tot el possible per ocultar-los. Els corresponsals estrangers veien com qualsevol referència als brigadistes dins les seves cròniques era sistemàticament esborrada per la censura republicana. Suposo que era una concesió a la pretesa no intervenció que va acabar amb la retirada de les Brigades el 1938. En la pràctica una mesura contra l’internacionalisme de la mobilització popular. Necessària?

Era un dels temes tabú que més vigilava la censura, segons explica Virginia Cowles a “Complicarse la Vida” (Tusquets, 2018), un llibre que recull les seves experiències com a corresponsal de guerra entre 1937 i 1941. Per situar-lo, l’objectiu declarat del llibre, publicat el 1941, era fer costat a Churchill i reclamar als Estats Units que s’impliquessin en la guerra contra Hitler.

Una quarta part del llibre, els dos primers capítols, estan dedicats a la seva experiència espanyola, primer en el front republicà i després en el front “nacional”. La resta ja és sobre els primers anys de la Guerra Mundial. Tot el llibre projecta una llum potent sobre el paper del periodisme, els mecanismes del poder en relació a la informació i com algunes dones han estat capaces, en moments i posicions determinades, de gestionar el masclisme a favor del seu interès.

Llibre molt recomanable des de tot punt de vista i en especial pel que fa a la Guerra Civil, amb temes com el citat de les Brigades Internacionals, o la ressenya de la batalla del nord guanyada directament per l’exercit italià. Però planteja una altra qüestió. Com és que el llibre publicat en anglès el 1941 no ha estat publicat en castellà fins el 2011, la part dedicada a la Guerra Civil, i fins el 2018 el llibre complert? No vivim al món real, vivim al món que llegim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s