Qui ens protegirà de l'estat? També de l'estat català si arriba

Lectures de VISA pour l’image 2019

El fotoperiodisme dona a Perpinyà una visió en imatges del que passa al món cada any. De l’última edició del VISA pour l’image n’he seleccionat algunes per fer-ne una lectura personal. Deixo de banda les guerres entre estats i contra estats, que són horrors destacats de totes les edicions, per centrar-me ens estats “bons” o millor, que representen valors positius en el nostre imaginari. Mireu:

Caixmir, una guerra sense fi. Dar Yasin

Són imatges terribles de la repressió de l’estat indi (i hindú) contra el poble del Caixmir. L’ESTAT fundat per nostre admirat i pàcific Gandhi reprimeix fins i tot les manifestacions religioses dels caixmirs per “sedicioses”! El 5 d’agost de 2019 l’estat va suprimir l’autonomia del Caixmir, majoritàriament musulmà, i durant més de 70 dies va tenir la regió totalment incomunicada, sense TV ni ràdio, ni tan sols telèfons, fins el punt que els caixmirs no tenien notícia que la seva autonomia havia estat abolida. Com a mínim fins a finals d’any la població no tenia accés a internet ni les xarxes socials. De fet no sabien res del que passava al món en ple segle XXI. Les fotos mostrades a Perpinyà el setembre de 2019 són de 2016, es a dir que la cosa ve de lluny. I aquest és l’estat fundat per Gandhi.

Mireu:

El mur de Berlin sempre se’ns ha presentat com el símbol de l’opressió comunista. Però què hem de pensar del mur que aïlla als palestins? L’ESTAT concedit a Israel al finalitzar la segona guerra mundial, com a compensació pel mal absolut dels nazis contra el poble jueu, practica la discriminació racial i ha fet de Gaza un camp de concentració insuportable. Aquest és l’estat fundat en nom de les víctimes de l’holocaust. La foto és de Cisjordània el 2004.

Guillermo Arias, La caravana, Tijuana, Baixa Califòrnia, Mèxic. Novembre 2018.

La nació construïda per immigrants com a país de la llibertat, els Estats Units, s’ha convertit en l’estat que aixeca murs per tancar-se a la immigració. Paradoxes de la història, com a mínim de la història que consumim. Des d’Estats Units, igual que des d’Europa, li expliquem al món a través de la nostra hegemonia cultural, comunicació, cine, TV, internet, com és la nostra vida, les nostres comoditats, els nostres problemes, els nostres somnis tecnològics i vitals. A les pantalles de tot el món la vida és la nostra vida. Però quan els llatinoamericans o els africans a qui hem venut la moto es volen incorporar a aquesta vida, els nostres estats no només els tanquen la porta i els barren el pas, si cal els aboquen a la mort. “Se mira pero no se toca”.

Guerra, opressió, discriminació, mort… miris on miris al final hi trobes la lògica dels homes d’estat. El problema no són les nacions o tal o qual cultura política. Sigui fundat en el pacifisme de Gandhi, sigui fundat en nom de les víctimes de l’holocaust, sigui fundat en nom de la llibertat, sigui fundat en la revolució antiimperialista dels sandinistes, el problema és l’estat. Arreu del món.

Els catalans, que no en tenim d’estat propi, ho hauríem d’entendre millor que altres. Portem la vida en conflicte amb l’estat. Però compte, si un dia tenim estat propi també ens tocarà vigilar la lògica de l’estat català. No en tingueu dubte. Sospito que aquesta lluita no s’acaba mai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s