(16) De com es va abandonar l’arquitectura medieval

21 d’abril de 2030

Deixeu de fer castells i palaus

Capçalera: disseny de casa de cartró anterior a la crisi

Amb el confinament es van suprimir gran part dels tràmits burocràtics. Amb la digitalització es feia tot a distància i quedava documentat de manera que s’evitaven duplicitats, repeticions i contradiccions. Però a més es van eliminar les autoritzacions prèvies. La responsabilitat de fer bé les coses era de qui actuava. Si un constructor feia una casa i es saltava la normativa, la casa anava a terra i el constructor perdia la llicència per treballar a la Vila.

Però els criteris de construcció havien de ser clars i quan es va començar a aplicar el pla de desurbanització i compactació urbana del GERARD es van discutir a fons. Alguns veïns pensaven que farien al centre el poble el mateix xalet que tenien abans a la urbanització de les afores, i no podia ser així. Les noves cases havien de ser fàcilment desmuntables i de materials reciclables o reutilitzables, a més d’acomplir amb les regles de compensació d’aigua del MARTA i oferir una bona superfície de teulada a la central solar comunitària. Es recomanava aplicar dissenys bioclimàtics i aprofitar el gradient geotèrmic allà on fos possible. Tot era la conseqüència dels nous condicionants.

Superada la primera fase del confinament la gent va començar a treballar i a moure’s més. La condició era fer vida social amb petits cercles, normalment familiars i amistats amb contactes controlats. En uns països es va imposar el passaport d’immunitat i en altres el control i seguiment dels contactes socials a través d’aplicacions de mòbil.

Tot i que van sorgir clubs de socis immunes amb condicions de control sanitari permanent i altres espais i formes de relació, les cases particulars van esdevenir el centre de les relacions i la vida social. Les necessitats de connexió telemàtica, les noves pràctiques de privacitat intrafamiliar, la capacitat d’aïllament dels membres contagiats si arribava el cas, l’atenció als avis, la relació conflictiva entre espais privats i espais comuns, les cambres estèrils i de desinfecció, l’adaptació als canvis tecnològics ràpids i continuats, l’aparició de nous materials…  van ser multitud els canvis que van obligar a revisar la forma i els continguts dels habitatges. Calia una nova arquitectura.

Quan hi ha un canvi social les noves elits generen models culturals adaptats a les seves necessitats i formes de vida. Son el model a seguir que es reprodueix socialment. Però moltes coses s’adapten als nous temps tot conservant estructures profundes. Així l’arquitectura del segle XX seguia construint castells i palaus medievals. Moderns, estilitzats, funcionalment adaptats a les noves formes de vida, amb cotxes en comptes de carros de cavalls i rentadores en el lloc del safareig. Però cada veí pretenia ser amo i senyor de la seva parcel·la i el seu xalet, la versió moderna dels antics castells.

I els treballadors? Per a ells es va generar una arquitectura basada en el rusc i la vida de les abelles obreres. Produir fins a morir. Però la cultura dominant reapareixia el cap de setmana amb la segona residència construïda totxo a totxo i diumenge a diumenge. El petit castell al que havia d’aspirar tot bon ciutadà.

L’arquitectura de contenidors es va popularitzar

Quin sentit tenia ara fer un xalet pensat per durar 50 o 100 anys? Un petit castell que a diferència dels avantpassats medievals no servirà de res als fills que l’heretaran. Ells tindran altres formes de vida, emigraran o necessitaran aparells robotitzats i altres tecnologies que serà impossible adaptar a les sòlides i rígides construccions del segle XX. Ara els habitatges han de ser provisionals, amb data de caducitat, i no deixar petjada al territori. Com a molt serviran per una generació. La següent els desmuntarà per aixecar uns nous habitatges adaptats als canvis socials i tecnològics.  

1. Cap semblança amb la realitat és coincidència. Això és una obra literària però els autors es reconeixen incapaços d’imaginar situacions inexistents i per tant no assumiran cap responsabilitat

Demà, dia 17: De com es va convertir la Vila en un jardí tropical

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s