(17) De com es va convertir la Vila en un jardí tropical

22 d’abril de 2030

Resposta fuzzy al canvi climàtic

Capçalera: Bosc de Buçaco, Portugal

Cada dia es pot recordar alguna cosa per oblidar-la la resta de l’any sense tenir mala consciència. Però en la nova vida virtual que definia el confinament aquestes coses van agafar encara més volada. Passat el primer any de confinament el dia mundial de la terra, 22 d’abril,  va ser l’inici d’un debat sobre l’estil de vida, l’equilibri ecològic i les responsabilitats comunitàries.1  

A la Vila el debat es va centrar sobre la definició d’un Model d’Auto Regulació Climàtica (MARC). La premissa era que no podia esperar que el món prengués mesures que aturessin el canvi climàtic i per tant l’augment de temperatura era inevitable.  Era un pronòstic més que probable mentre l’obtenció de beneficis a curt termini, nacionals o empresarials, governés la major part del planeta.

El capital invertit en l’economia basada en el consum de petroli i la indústria de l’automòbil era tan gran, i tanta gent en depenia que el poder polític era incapaç d’actuar fora de la seva lògica. Que els accidents d’automòbil fossin la primera causa de mortalitat era un fet assumit. Que l’aturada hagués descontaminat l’atmosfera era anecdòtic. L’objectiu era tornar a la “normalitat”.

Però definir el MARC no era fàcil. Els naturalistes radicals pretenien un improbable retorn a l’edèn mediterrani previ a la globalització i fins i tot a la industrialització. Erradicar les espècies invasores era una divisa que els definia. Els ecologistes pràctics buscaven un nou punt d’equilibri i adaptar-ne l’entorn “natural” i l’estil de vida.

Uns argumentaven que “si la temperatura puja més de dos graus, amb grans tormentes i llargues sequeres, és absurd defensar el retorn d’una natura que ja no existeix”.  Els altres contestaven que “la pretensió de modelar la natura com un jardí ens ha portat fins aquí”.

Els qui defensaven una resposta fuzzy al canvi climàtic. Es a dir per aproximacions successives. Van concretar una proposta per reforestar les muntanyes de l’entorn de la Vila amb espècies endèmiques de zones amb un clima més semblant al previst en el futur que no pas a l’existent en el passat. L’objectiu seria estabilitzar un ecosistema local abundant en vegetació i que preservés els sols vegetals per combatre la desertització. Era una proposta alineada amb les mesures del MARTA per la regulació dels fluxos d’aigua.

La falta d’acord va limitar les accions però es va acceptar fer una prova pilot amb 50 hectàrees de muntanya. S’hi van plantar cedres, caobes, acàcies i altres espècies tropicals barrejades amb les clàssiques alzines i pins. La meitat de la plantació es va cobrir amb un teixit de polietilè vegetal que deixava passar la pluja gota a gota però retenia l’evaporació. Aquesta xarxa creava un efecte hivernacle que augmentava la humitat i temperatura. El material es degradava al cap de cinc anys i la teoria era que quan els arbres haguessin crescut la vegetació mantindria aquestes condicions.

El somni era crear un bosc adaptat a les noves condicions climàtiques, conservar un espai natural productiu i generar i estabilitzr un microclima positiu per a la Vila. Els sis anys que han passat son un cicle massa curt per valorar els resultats de l’experiment que a la Vila es coneix com “el jardí tropical”.

1. Cap semblança amb la realitat és coincidència. Això és una obra literària però els autors es reconeixen incapaços d’imaginar situacions inexistents i per tant no assumiran cap responsabilitat

Demà, dia 18: De com llegir twitter per Sant Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s