(19) De la pandèmia electoral

24 d’abril de 2030

Polítics d’usar i enterrar

La política electoral era un campionat de postureo

Per sort els polítics no tenien cap experiència en la gestió de pandèmies. Però va arribar el Covid-19 i van canviar les regles del joc. Estaven acostumats a fer-se la foto en la inauguració del què fos. Servia per simbolitzar que allò es feia gràcies a ells i per apropar-se al interessats del què fos. Si eren obres posaven com si fossin enginyers i si eren les olimpíades com si fossin campions de 100 metres llisos, que per sortir a la foto alguns eren més ràpids. I si hi havia una desgràcia corrien a passejar entre càmeres per l’escenari de la tragèdia, per simbolitzar la seva proximitat amb les víctimes. La política electoral era un campionat de postureo per construir la imatge dels candidats a les pròximes eleccions i reeleccions. Els polítics tenien sensibilitat de nitrat de plata.1

Ara, com ningú sabia ben bé que s’havia de fer, tothom s’equivocava. Com les lleis de la política electoral deien que cal aprofitar qualsevol error del rival per destruir la seva imatge, cada error es convertia en una guerra de retrets. Un carnaval. I amb tot l’electorat tancat a casa veient la tele, calia pujar el nivell cada dia. En més d’un argument es transparentava el desig que hi hagués més morts per desgastar al rival.

Pels membres de les xarxes de suport i les skype-assemblees populars la política electoral quedava lluny, de moment. Estaven preocupats per si els avis tenien menjar i sabien protegir-se del contagi. Discutien de com acompanyar-se en l’aïllament, de com produir  bens de primera necessitat i distribuir-los sense arriscar la vida dels treballadors, de com garantir l’atenció sanitària i l’accés als serveis bàsics per sobreviure.

Des de les assemblees es va traslladar a les institucions la idea de limitar els ingressos de tothom a un cop i mig el salari mínim interprofessional. La diferència fins el sou assignat es registraria com un deute a recuperar quan el món es poses en marxa, tal com s’havia fet el 2011 per salvar la banca. Per sobreviure confinat ningú necessitava més i ara mateix es tractava d’uns recursos que no s’estaven generant.

En l’altre extrem calia garantir a tothom uns ingressos de com a mínim dos terços del salari mínim per poder sobreviure. I en paral·lel exercir el control de preus, congelar l’economia especulativa i generar una nova cultura de seguretat laboral. La societat no podia funcionar amb tothom tancat a casa per sempre, calia reinventar tot el sistema productiu i feina no en faltava.  

Al saló de plens es va definir el futur de la Vila en un debat off the record. “No tenim competències i l’interventor diu que les vostres propostes són il·legals”, va explicar l’alt representant de la política-electoral. “Collons, estem en mig d’una emergència!”, va exclamar el portaveu de la xarxa, “tenim advocats que preveuen que com a màxim us pot caure una inhabilitació. Però si ens comprometem tots a plegar quan es tanqui la crisi, la inhabilitació és un mal menor. Així ningú es podrà negar a ajudar-nos calculant el resultat de les pròximes eleccions i les crítiques als errors ens serviran per corregir-los, però no ens destruiran”. El polític va marxar a portar un ram de flors a l’avia que avui feia 100 anys i els presents van entendre el que no va dir: “no arruïnaré la meva carrera política per una puta pandèmia”.

1. Cap semblança amb la realitat és coincidència. Això és una obra literària però els autors es reconeixen incapaços d’imaginar situacions inexistents i per tant no assumiran cap responsabilitat

Demà, dia 20: De la funció de l’aïllament

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s