(21) Del futbol al tennis

26 d’abril de 2030

L’esport contra l’espectacle

Capçalera: El confinament amenaçava atrofiar el cos

L’anunci de la tercera onada de l’epidèmia ens va enganxar en plena classe de tai-txi a la plaça de la Vila. Aquell diumenge no érem pocs, una cinquantena de jubilats com a mínim. Però amb l’experiència acumulada ja sabíem que aquell anunci no ens afectava i podíem seguir amb l’exercici. Va, que estàvem més en forma que mai i les males notícies ja eren rutina.1

El tai-txi era un dels esports aprovats per la Junta d’Activitats Autoritzades (JAN), que en canvi va lamentar la congelació dels castells. A la Vila la colla es va reciclar organitzant tota mena d’activitats i van sorgir grups d’acció social i solidaritat molt actius, com correspon a la filosofia castellera. Però no era el mateix.

En pocs anys la pràctica d’esports individuals sense contacte va ocupar l’espai social que abans tenien els esports d’equip. La gent aficionada al futbol, basquet, handbol, rugbi, hoquei, voleibol es va passar a practicar el tennis, l’atletisme, el ping-pong, l’esquí, gimnàstica, peses, culturisme, surf, golf, tir, billar, aeròbic, escalada, pilates i fins i tot els escacs.

No es tracta de fer exercici sol a casa per no atrofiar-se, com els primers dies de confinament, però sí d’evitar qualsevol pràctica esportiva que comporti contacte físic. Poc a poc l’esport va recuperar les pràctiques compartides però mantenint les normes de distanciament, com fem els jubilats que practiquem el tai-txi. Això sí, cada u amb la seva màrfega i a dutxar-se a casa, que només els gimnasos de pagament es poden permetre desinfectar els espais cada cop que acaba una classe.

El camí dels grans espectacles basats en pràctiques esportives va recórrer un camí paral·lel. Els milions que movien el futbol o el bàsquet es van esfumar i només una part va trobar refugi en el tennis i el ping-pong. L’emoció de l’enfrontament físic que antigament havien generat la boxa o la lluita lliure i la identificació tribal del futbol i les seleccions nacionals van quedar orfes de referents. Les carreres de cotxes i de motos com a tota l’activitat econòmica vinculada al petroli i al canvi climàtic se’ls va aplicar les lleis que limitaven la publicitat del tabac.

Al cap dels anys la gent va separar la seva pràctica esportiva, la personal i la social, de la programació d’espectacles massius i d’ídols circenses. El canvi reclamava nous valors i referents socials. Un buit encara per omplir.  

1. Cap semblança amb la realitat és coincidència. Això és una obra literària però els autors es reconeixen incapaços d’imaginar situacions inexistents i per tant no assumiran cap responsabilitat

Demà, dia 22: De com el poble es negava a parlar en jurídic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s