(23) Dels dubtes sobre si els jutges jutgen

28 d’abril de 2030

El just és limitar-se a complir la llei? (2)

Capçalera: El confinament ha alterat els usos i costums

“La llei està per complir-la”. Per gran part del poble aquest és l’únic principi jurídic que té assimilat. Avui es jutja a un veí que ha estat tancat a casa 186 dies i seu davant d’un jutge per haver incomplert la llei. Concretament per creuat “reiteradament” el carrer amb el semàfor de vianants en vermell.1

“Jo ja se que si el semàfor està vermell no em toca creuar i haig d’esperar. Se que és la llei i cal complir-la”, declara l’acusat en el que sembla una confessió en tota regla, però aleshores afegeix: “però jo crec que un jutge està per fer justícia i ha de considerar el context i les circumstàncies en que m’he saltat la llei. Fins i tot crec que els vídeos de les càmeres de seguretat aportats per la policia ho acrediten”.

El jutge li crida l’atenció perquè s’abstingui d’opinar sobre el que ha de fer o deixar de fer un jutge i l’adverteix que no permetrà que es qüestioni el paper del tribunal, A continuació li demana si ja acabat. L’acusat fa que no amb el cap i de cop s’arrenca amb un al·legat vehement.

“Miri, aquest semàfor es va posar a petició dels veïns, perquè els cotxes passaven massa ràpid i era insegur creuar l’avinguda tot i haver-hi poc trànsit. Però des que es va decretar el confinament és que no passa cap cotxe, ni un. Jo entenc que l’Ajuntament manté el semàfor perquè espera que torni la normalitat, però ara mateix no acompleix cap funció. Només serveix per augmentar la factura de la llum. Jo sortia cada dia a comprar el pa el més ràpid que puc, per no deixar sola gaire estona a l’avia. I feia molts dies que ni recordava el semàfor, ni si està verd o vermell. Ja no el veia”.

Quan semblava que l’acusat havia acabat, ha aixecat el cap i mirant fixament al jutge ha tornat a començar: “Crec que les lleis estan per regular les relacions entre els ciutadans. S’han de complir per fer efectiva la seva funció d’organitzar pacíficament la societat. Jo demano justícia, no que el tribunal valori si he complert o he deixat de complir la llei. Això és el que ha de fer la policia. Si els tribunals es limiten a aplicar el que diu la llei no estan jutjant, en el millor dels casos s’han convertit en el departament de control de qualitat de la policia. El que s’ha de jutjar és si la meva acció entra en conflicte amb l’interès general dels ciutadans i trenca l’organització pacífica de la societat, o si això és el que fa el semàfor posant-se verd i vermell quan no hi ha tràfic per regular.”

Amb el que estava passant aquest any aquest judici no té gaire interès periodístic, sinó els diaris de demà titularien: “El jutge no el jutge i ell solet es condemna”

1. Cap semblança amb la realitat és coincidència. Això és una obra literària però els autors es reconeixen incapaços d’imaginar situacions inexistents i per tant no assumiran cap responsabilitat

Demà, dia 24: De perquè la publicitat de cotxes no es posava en quarantena

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s