(24) Els anuncis de cotxes no fan quarantena

29 d’abril de 2030

Fes publicitat, que algú caurà

Capçalera: Per saber quants anys pot viure un cotxe ves a l’Havana

Passaven els mesos i no podíem sortir de casa. Tot havia canviat. Tot menys la publicitat de cotxes. Per què feien tanta publicitat de cotxes si tots estàvem tancats a casa sense poder sortir? Si no els podíem comprar? Si quan van dir que podríem sortir de casa no podríem sortir de la província? Si les fronteres eren tancades? 1

Doncs la publicitat dels cotxes era més necessària que mai. Justament perquè no es podien usar i es corria el risc que la gent tragués la conclusió que són inútils. Justament perquè no es pot desitjar una cosa que no es veu. Justament per la mateixa raó que sempre s’ha fet publicitat: per generar el desig de tenir i/o consumir allò que no es necessita. Perquè allò que de veritat necessitem ja ho anem a buscar al mercat, sense que ningú ens ho hagi de dir i repetir un i mil cops.

Els humans ens socialitzem a través de la imitació. És a través de la imitació que aprenem a caminar, a menjar, a jugar, a treballar i a comportar-nos. El problema és el model a imitar. Hi ha els pares. Però més enllà els grups dominants sempre han generat models a seguir: Deu, la mare de Deu, els sants, les verges, els reis, les reines, els nobles, les dames, els herois, les… i amb l’era industrial la creació de models també va passar a ser a escala industrial a través del cine, la televisió i… la publicitat.

Per tant, era el moment de fer publicitat de cotxes. No fos cas que la gent s’ho repenses. Que valorés positivament el silenci, l’aire net i la pau que l’absència de cotxes havia portat als espais públics. El bombardeig publicitari del sector de l’automòbil havia aconseguit fites impensables en el passat i no era qüestió de perdre posicions.

Abans de la pandèmia la publicitat de cotxes ja colonitzava totes les pantalles i cada dia presentava nous models. El resultat era què la gent sovint desitjava un cotxe nou, un model diferent i més “actual” que el que ja tenia, tot i que objectivament li faria exactament el mateix servei. El sistema era capaç d’assimilar fins i tot les tendències crítiques. Així quan va avançar la consciència dels efectes contaminants, la indústria va aconseguir vendre cotxes més nets. Però ho va fer en tal quantitat que tot i que cada cotxe contaminava menys en conjunt la pol·lució generada seguia creixent.

Fins i tot els ecologistes més actius hi van caure i van ser els primer a comprar cotxes elèctrics en substitució del seus vells dièsel. En realitat el balanç ambiental d’aquesta compra era negatiu. La contaminació generada en la fabricació del nou cotxe elèctric, bateries, pintures, dissolvents, plàstics, neumàtics, etc sempre serà superior a les majors emissions del seu vell cotxe durant els 4, 5 o 6 anys de vida que li quedaven. I si vols saber quants anys pot viure un cotxe ves a l’Havana.

1. Cap semblança amb la realitat és coincidència. Això és una obra literària però els autors es reconeixen incapaços d’imaginar situacions inexistents i per tant no assumiran cap responsabilitat

Demà, dia 25: Del renaixement de la cultura, l’esport, l’exploració i la informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s