6 de maig de 2030
Súbdits xinesos, catalans fora de perill
La història oficial de la pandèmia diu que va tenir origen en un únic individu que es va contagiar d’un animal, probablement un ratpenat. Els primers dies la premsa va publicar multitud de simuladors de l’expansió exponencial del contagi a través de les cadenes de contactes socials. Així es va visualitzar la progressió del virus des d’aquell individu fins arribar arreu del món. Va ser la forma de comunicar la necessitat de confinament i de reduir i fins i tot suprimir els contactes socials per frenar els contagis. Un sol contagiat pot posar el món cap per avall!
Quan l’Estat va decretar el confinament ja feia més d’una setmana que els bars i comerços xinesos eren tancats. Els ciutadans xinesos del país es van confinar quan van rebre la recomanació del seu consolat, no quan ho va decretar el govern. Eren lliures de seguir les recomanacions del consolat o esperar la disposició del govern, però van confiar més en el que deia el govern xinès a més de 10.000 km. I potser en aquell moment van encertar. Quants xinesos han patit un contagi comunitari aquí? No hi ha dades i per evitar el racisme sembla prudent que no hi siguin.
Una veïna va passar l’any nou xinès a Jinhua. Va sortir de l’aeroport de Beijing impressionada pel control social amb constant informació sobre el que es podia i el que no es podia fer i detallades instruccions sobre les mesures a prendre i a complir. L’avió va arribar directe a Barcelona i la seva indignació va ser monumental. Cap control. Cap pregunta. Cap instrucció. Amb prou feines la policia va mirar els passaports. Immediatament es va tancar a casa 15 dies seguint les recomanacions de Beijing.
Després va arribar l’hora d’aixecar el primer confinament, perquè el govern no sabia com fer funcionar el país amb la gent tancada a casa. Però, és que ja no hi havia cap contagiat? No. Encara n’hi havia un miler diaris. Però es va confiar en que tothom hagués oblidat que “un sol contagiat pot posar el món cap per avall!”.
I tothom ho ha oblidat? No. Els xinesos encara no han obert els negocis.
1. Cap semblança amb la realitat és coincidència. Això és una obra literària però els autors es reconeixen incapaços d’imaginar situacions inexistents i per tant no assumiran cap responsabilitat
Som el que comuniquem 