(31) Informació de servei públic

8 de maig de 2030

De suïcidis privats i suïcidis públics

Capçalera: Marilyn va crear doctrina

Marilyn Monroe feia 58 anys que era morta quan el 24 d’abril de 2020 el president Trump va demanar als científics perquè no provaven d’injectar algun desinfectant per tractar als pacients de Covid19. El 9 d’agost de 1962 la premsa va publicar que l’actriu s’havia suïcidat i el resultat va ser una onada de suïcidis en els dies posteriors. 1

Què havia passat? El sistema de comunicació nord-americà havia fet de Marilyn un personatge de referència per a milions de persones. Les persones aprenem dels nostres referents per imitació. Cada persona té els seus referents particulars, però els referents creats pel sistema de comunicació ho són per a tothom. Els actes de qualsevol referent mediàtic són susceptibles de ser imitats per una part del públic. Aquesta va ser la conclusió que es va treure del cas Marilyn i els mitjans de comunicació van assumir que tenien una responsabilitat. Des d’aleshores els mitjans de tot el món van deixar de fer notícia dels suïcidis, per evitar l’efecte “Marilyn”.

L’endemà de la proposta de Trump d’injectar o beure desinfectant per eliminar el Covid19 van ingressar als hospitals més d’un centenar de persones que ho havien provat. La premsa en tenia cap responsabilitat? O per la premsa l’afirmació de Trump només era un titular més? Els fets tenien a veure només amb la responsabilitat de Trump i no amb les seves?

El que digués el president dels Estats Units sempre és notícia. Si deia una bestiesa encara més. I si el mitjà era crític amb el president, era una oportunitat per denunciar que era un imbècil. Però si el que va dir podia provocar morts, s’havia de publicar o calia aplicar la doctrina Marilyn?

Potser sí que els mitjans van assumir alguna responsabilitat. La ràdio i la televisió dels Estats Units van iniciar una campanya de publicitat per evitar que la gent fes més experiments amb lleixiu i similars. Campanya que d’entrada tenia un problema: els simpatitzants de Trump estaven convençuts que les ràdios i televisions els volien enganyar, no en aquest tema sinó en general, i Trump ho repetia cada cop que apareixia en públic. Però potser més significatiu. La premsa no va fer més seguiment dels ingressats, de la seva evolució ni de nous casos. Dos dies després de la declaració de Trump el tema va desaparèixer de l’agenda mediàtica.

1. Cap semblança amb la realitat és coincidència. Això és una obra literària però els autors es reconeixen incapaços d’imaginar situacions inexistents i per tant no assumiran cap responsabilitat

Demà, dia 32: De com fer que l’enemic treballi per tu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s