(32) Informació de servei públic (2)

9 de maig de 2030

Periodisme en temps de pandèmia

Capçalera: Banksy

La definició clàssica i pràctica diu que la notícia és que un home ha mossegat un gos, no que un gos a mossegat un home. Són molts els homes que basen el seu protagonisme mediàtic en mossegar gossos. Si convé cada dia. I la premsa segueix publicant la notícia que els homes mosseguen gossos. I cada dia més homes mosseguen gossos. Pels mitjans és la forma de vendre més diaris. I si algun dels gossos mossegats mor de ràbia, bingo, més titulars i més vendes. Aquesta era la lògica de la indústria de la llibertat de premsa en una economia de lliure mercat. 1

Trump parlant del virus xinès, receptant lleixiu per combatre el virus, vetant mitjans de comunicació a les rodes de premsa… Trump mossegava un gos cada dia i la premsa el va convertir en el referent polític del món sencer.

Però la majoria en parlava malament!

Sí, però en parlava contínuament fins a centrar el debat públic en el dilema Trump si / Trump no. Quan la credibilitat de la premsa estava sota mínims, la crisi sistèmica abocava a gran part de la població cap els marges, abonava les teories de la conspiració i creava nostàlgia de passats dels que no es recordaven les incerteses… Les desqualificacions de Trump  eren la seva victòria, i els mitjans no sabien com combatre aquella pandèmia que ells mateixos anaven contagiant cada dia.

Aconseguir que els mitjans de comunicació treballin per una causa que condemnen formalment és un art. Però els mitjans són incapaços d’escapar de la lògica de les seves rutines. I així van promocionar Trump, Vox i Bolzonaro. Però aquest és el mateix mecanisme que en el passat havia fet referent mundial a Greenpeace i va obrir la cultura de masses a l’ecologisme. O el que va potenciar el 15-M i els indignats fins crear la il·lusió que eren majoria. Per posar una mica d’ordre va ser necessària una pandèmia i posar a l’exercit, la policia i la guàrdia civil a fer rodes de premsa…

La clau sempre és pensar com comunicar el què pensem o correm el risc de comunicar el contrari del què pensem. I som el què comuniquem, no el què pensem que som.

1. Cap semblança amb la realitat és coincidència. Això és una obra literària però els autors es reconeixen incapaços d’imaginar situacions inexistents i per tant no assumiran cap responsabilitat

Demà, dia 33: De nosaltres, les bones persones que som positives

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s