(33) Nosaltres, les bones persones positives

10 de maig de 2030

Que la realitat no ens pertorbi l’imaginari

Capçalera: disciplina de vot

Els humans van crear l’ordinador a imatge seva, reproduint l’esquema mental binari amb que es representen la realitat. Així és com les persones etiqueten les idees, les propostes i les accions que han de valorar: positives o negatives. I així és com classifiquen a les persones: bones o dolentes. I així és com construeixen relacions socials, nosaltres i els altres.

En l’esquema mental de les persones les categories tendeixen a coincidir automàticament: nosaltres som bones persones que tenim idees positives, fem propostes positives i generem accions positives. Les que no som nosaltres, les altres,  tendim a classificar-les com persones amb idees, propostes i accions negatives i sospitoses de ser dolentes.

Per saber si una proposta és positiva o negativa caldria analitzar les seves variants, contrastar-la amb el context en que s’aplicarà i valorar els efectes que pot tenir. Com la realitat és complexa se’ns fa feixuc i esgotador analitzar i valorar totes les propostes que hi ha sobre la taula. Resulta més ràpid i pràctic deixar de banda l’anàlisi racional i decidir per afinitats sentimentals.

Els homes i les dones sempre defensaran que les idees, propostes i accions dels “nostres” són positives. Per què? Perquè ho diu un dels nostres, que és bona persona i tot ho fa a fi de bé. Si una proposta concreta dels nostres no serveix per resoldre determinat dilema, sempre estarà alineat amb la representació mental de la realitat que compartim.

Si la realitat desmenteix a un dels nostres, ho considerarem un error. Si desmenteix a un dels altres no és que s’ha equivocat, és que és dolent. També ens resulta una contradicció quasi insuperable acceptar que un dels nostres és dolent. En últim cas sempre tendirem a ser indulgents: “és el nostre fill de puta”.

En política fins i tot això està institucionalitzat i se’n diu disciplina de vot.

I si pensàvem que als ordinadors només els havíem transmès l’esquema mental binari, positiu-negatiu, però no els sentiments. Doncs van venir facebook i twitter a corregir l’algoritme, van incorporar el factor emocional i només ens deixen veure les informacions dels nostres. No fos cas que la nostra representació de la realitat es veiés pertorbada per la realitat. A que dormiu més tranquils.

 1. Cap semblança amb la realitat és coincidència. Això és una obra literària però els autors es reconeixen incapaços d’imaginar situacions inexistents i per tant no assumiran cap responsabilitat

Demà, dia 34: Comença la fase 111 del des-confinament

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s