(34) Fase 111 del des-confinament

11 de maig de 2030

El que no hem après en 10 anys ho aprendrem en 10 dies

Capçalera: retorn a l’escola 10 anys després

Avui fa 20 anys va començar la fase 1 del des-confinament. Des d’aleshores hem fet 110 experiments fallits. Ens ha costat infinitat de rebrots i milers de morts, però sembla que avui comencem una nova etapa, la fase 111. D’entrada una bona senyal, s’ha descartat l’eslògan “tornem a ser 6 milions”. 1

En aquesta fase la diferència no està en les mesures que pren el govern, que s’han demostrat poc efectives per més bona voluntat i mitjans que hi posi. La diferència és de concepció. S’ha revisat la història de la pandèmia als hospitals, des que van començar a arribar infectats, però no es sabia, fins que el contagi entre els sanitaris ha baixat de l’1 per cent. La conclusió és que el moment decisiu ha estat quan cada sanitari ha après a identificar el 100% de les fonts de contagi i ha automatitzat les actituds d’autoprotecció a aplicar. Es a dir que els protocols sempre fallen si no van acompanyats del coneixement raonat de qui els ha d’aplicar i complir.

Si fins ara s’havia dit que els joves en edat escolar havien de ser els últims en tornar a classe, avui seran els primers. En grups reduïts i dies alterns rebran classe. Com introducció es fixaran les normes de treball: distribució a la classe, distàncies de seguretat, equips de protecció, protocol d’entrada i sortida de l’escola, normes per anar al lavabo… i després immersió en el tema.

A primera hora toca geografia del virus, es a dir on habita, quins mitjans de transport utilitza, les seves taxes de reproducció, quins ambients prefereix… A segona història del virus, com es va armar i per què va sortir del seu territori primigeni, quin context geopolític i històric va afavorir la seva expansió fins colonitzar la major part del món conegut… A tercera hora matemàtiques del virus, fonaments d’estadística, taxa de contagi, índex de mortalitat, velocitat d’expansió, corba de… A quarta hora biologia del virus, com l’afecta la biodiversitat, espècies protegides, espècies en perill, capacitat de mutació…  L’objectiu és ser conscients de la relació dels humans amb el medi i del medi amb el virus. Els nois han d’entendre que la natura ni ens amenaça ni ens protegeix. Només som un bitxo més i segons el què fem, tot anirà bé.

El segon dia de classe ja s’entrarà en les mesures d’autoprotecció i de reorganització social, basades en el coneixement del virus i la seva biodinàmica social. El més important són els tallers d’innovació, on els estudiants fan propostes de reorganització dels espais i les rutines socials d’acord amb els condicionants coneguts i aplicant criteris de prudència respecte a les variables que ignorem.

Per què s’ha fet aquest encàrrec als més petits? Doncs perquè podem imaginar solucions i fer propostes poc condicionades pel desig dels adults de tornar a la normalitat. Perquè l’educació és el millor canal per socialitzar formes positives de vida en comú. Perquè en sortir de l’escola transmetran als seus pares la consciència del que cal fer i del que no convé fer millor que qualsevol policia. Perquè la joventut sempre ha estat revolucionària i avui ens cal una revolució.

1. Cap semblança amb la realitat és coincidència. Això és una obra literària però els autors es reconeixen incapaços d’imaginar situacions inexistents i per tant no assumiran cap responsabilitat

Demà, dia 35: Quan el gran poder va fracassar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s