(37) Economia de pandèmia

15 de maig de 2030

La fi del turisme i l’aviació (civil)  

Capçalera: sol i platja

Amb la reducció del consum als mínims essencials es van destruir sectors econòmics sencers. En la nova situació molts restaven sobredimensionats i altres es van revelar directament inviables. La majoria es van haver d’adaptar, normalment amb un notable increment de costos de producció i una dràstica reducció del mercat. 1

Però existeix el mercat? I és lliure el mercat aquest que es suposa que regula l’economia? Com sempre la resposta va resultar una paradoxa. Per alguns sectors sí i per d’altres no.

La indústria turística per exemple. El mercat va desaparèixer des del minut zero de l’epidèmia. Si la mobilitat era el factor determinant en l’expansió del virus, el trasllat de masses de gent d’un lloc a un altre per posar-les en contacte amb altres masses de gent i després tornar-les totes a casa seria com jugar a la ruleta russa però amb metralleta.

Pels “mercats emissors”, com se’n deia, era un drama menor. Eren els estats rics què, com a premi a un any de producció de bens i serveis, podien enviar als seus ciutadans a conèixer món o a passar uns dies en un clima més benigne. Per ells era qüestió de regular el turisme “interior” segons l’evolució de la situació sanitària i la regulació estatal de les mesures de seguretat. Un sector econòmic més.  

Pels mercats “receptors”, aquells que havien organitzat el país com una sala de festes per l’esbarjo i al servei dels ciutadans dels països rics, no era un drama sinó una tragèdia. Sense turistes deixaven de funcionar els hotels, una part important dels bars i restaurants, de les sales de festa, dels mitjans de transport i la construcció i serveis de tots aquests equipaments. Mig país aturat sense alternativa.

L’altre indústria aturada des del minut zero va ser l’aeronàutica. Final inesperat del low cost. Quan al cap de tres anys es van tornar a obrir les fronteres de mica en mica, ja havien desaparegut totes les companyies d’aviació prepandèmia i s’havien tornat a crear empreses estatals, més com a servei estratègic que com a negoci.

I les fabriques d’avions? Eren poques al món i trencat el mercat haurien d’haver tancat la majoria. Però no. Es van reorientar cap a la fabricació d’armes i el seu negoci fins i tot va créixer i ser més rendible. Una demanda del mercat? Fer la guerra era una necessitat agreujada per la pandèmia? No. Un sector que no depèn del mercat sinó de l’estat i, per tant, de decisions polítiques.

1.Cap semblança amb la realitat és coincidència. Això és una obra literària però els autors es reconeixen incapaços d’imaginar situacions inexistents i per tant no assumiran cap responsabilitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s