Barcelona hauria de confinar Colom… i els almogàvers?

A la culta Boston, seu del MIT i Harvard, han decapitat l’estàtua de Cristòfol Colom. Els manifestants antiracistes també han enderrocat estàtues de Colom a Saint Paul (Minnesota), i a Richmond (Virginia), on la van tirar a un estany. A Miami i Houston els monuments a Colom també han patit la ira dels manifestants. Aquí per OK-Diario es tracta d’actes vandàlics i per la COPE són actes sense massa sentit que haurien d’ofendre a la comunitat hispana.

I a Barcelona què n’hauríem de fer?

Es pot pensar, amb raó, que eliminar les estàtues no canviarà el passat. Però els manifestants no pretenen canviar el passat sinó el futur. I per això cal lluitar contra els valors que representen els personatges històrics homenatjats per aquestes estàtues: la conquesta d’altres pobles per la força, l’explotació laboral dels vençuts fins a l’extermini i la seva continuïtat en forma de discriminació racial. Això és el que es vol eliminar.

Si tirem el monument a Colom a terra canviarà la història de Barcelona, de com s’ha fet i com hem arribat aquí? Si el volem substituir per un símbol de com volem que sigui la societat, dels valors sobre els que la volem construir, de quin futur esperem… què hi hem de posar? Els manifestants assenyalen el que no volem, el que cal erradicar de la nostra societat. Però no tenim el nou model. Estem lluitant contra el passat però no encara no construïm el futur.

Es tracta de revisar i rectificar. El moviment actual és tan radical i el sistema se sent tan amenaçat que a Londres han confinat el monument a Winston Churchill dins un encofrat per protegir-lo. És una gran idea. Han generat un “monument” al que no volem del passat.

Monument a Churchill a Londres. Aaron Chown (EP)
Projecte de Christo. La Caixa

Fem-ho a Barcelona. Confinem el monument a Colom, a l’estil del que volia fer el tot just desaparegut Christo l’any 1975, i rodegem-lo de monuments en reconeixement de les seves víctimes, dels pobles americans arrasats durant la conquesta. Si ho voleu personalitzar poseu estàtues de l’inca Túpac Amaru II, l’apatxe Gerónimo o el mapuche Pelantaro…

Recordem el nostre passat, la base sobre la que s’ha construït la nostra societat, confinem allò que no volem repetir i reconeguem allò que s’ha destruït en nom nostre. No ens costarà gaire confinar a Colom. El següent pas serà confinar els Almogàvers. Estem preparats?

Notes extres:

Què són aquestes estàtues? Monuments. “Obra d’escultura erigida per perpetuar el record d’una persona o un fet memorable” segons el diccionari. Però ara no en volem tenir de Franco i durant el franquisme no en volien tenir de Durruti o de Companys. Per què? Perquè la seva funció és rendir homenatge, “acte de submissió, de respecte, de veneració, etc., envers una persona”. Es a dir que la funció dels monuments no és tant fer memòria de les persones amb algun paper històric sinó recordar el valor social actual de la persona homenatjada. Perpetuen el record del paper que van tenir en la construcció de la nostra ciutat, societat, país, nació, club o el que sigui.

Però en realitat no tracten del passat, sinó del present i especialment del futur. Ens venen a dir: “així es construeix … “ la ciutat, societat, país, nació, club… Sí, aquest és el sentit de l’estàtua de Johan Cruyff al Camp Nou.

Què representa el monument a Colom de Barcelona?

La mobilització antiracista internacional provocada per l’homicidi de George Floyd ha ampliat el seu espectre fins posar en qüestió els fonaments de l’ordre social occidental. Va començar pel fet concret, objectiu i clar, un acte de violència policial en el context del profund racisme estructural existent als Estats Units. Però com una bola de neu arrossega un moviment de resistència al sistema que a mesura que avança deixa al descobert els sanguinaris mecanismes de dominació en que es bassa l’ordre mundial.

Un factor cabdal és que els Estats Units determinen l’agenda comunicativa internacional. Dona la sensació que tot el que passa al món ja ha passat abans allí. En molts casos és cert com a resultat del seu domini econòmic i militar. Però en altres casos les coses que passen en altres llocs no tenen repercussió mundial fins que no passen als EE.UU. És el resultat del seu domini comunicatiu i cultural.  

La violència policial no és patrimoni exclusiu dels “americans”, ni el van inventar ells. És cert que ells potser han exportat els protocols que s’han convertit en estàndard institucional arreu, amb parada a Israel i estació d’arribada a Catalunya. Els legitimen arreu cada dia milers de reproduccions de sèries policials que s’han convertit en model d’èxit d’audiència arreu. Alguns no han descobert el significat de casos com els d’Almeria o el Tarajal fins que no han sortit al carrer a condemnar el que ha passat a Minneapolis. No sabem que hauria de passar a Estats Units perquè entenguin l’1 d’Octubre.  

El racisme estructural té origen en les bases de desenvolupament del capitalisme en general i en el del poder nord-americà en particular. Com demostren els estudis més recents i va recollir Josep Fontana en el seu últim llibre, “Capitalisme i democràcia – 1756-1848”, la pedra angular d’aquest desenvolupament va ser l’esclavisme.

Té res a veure amb tot això que Barcelona, la capital i motor de la Catalunya moderna “industrial” i “laboriosa”, rebi als visitants amb un gran monument a Colom en el seu front marítim, porta històrica de la ciutat al món? Probablement sí. No es pot explicar del tot el desenvolupament industrial català sense l’acumulació de capital dels nostres traficants d’esclaus cap Amèrica, responsables d’una part important dels 13 milions d’esclaus que van sortir d’Àfrica entre els segles XVIII i XIX “adquirits per compradors blancs, cristians i civilitzats” (Fontana, p 105). Per això mateix l’Ajuntament de Barcelona va retirar el març de 2018 l’estàtua d’Antonio López López.

I Espanya? Doncs la seva estructura de poder es va edificar durant més de 300 anys sobre la base del treball esclau i el genocidi laboral dels indígenes americans, de Texas, Califòrnia i Florida a Tierra del Fuego. Per tant no és tan estrany ni poc justificat com els sona a alguns ciutadans de per aquí que a Amèrica s’hagin tombat estàtues de Colom alhora que queien generals confederats i esclavistes. Ok-Diario i la COPE no amaguen que per ells les estàtues de Colom representen un model de construcció d’Espanya i li fan justícia. D’acord, Colom va obrir el camí a la conquesta d’Amèrica pel Regne de Castella i la construcció de l’imperi espanyol tal com el coneixem. També de la construcció d’Amèrica tal com la coneixem, per això té monuments als Estats Units i a la majoria de països del continent. I no té res a veure amb com era Amèrica abans de l’arribada de Colom. I per això els manifestants tiren a terra les seves estàtues.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s