Prohibit als homes, permès a les màquines

Consulto a internet les tarifes d’un servei de telefonia. Al cap d’una estona em truca l’empresa per oferir-me el servei. “Hem vist que s’ha interessat… “

Llegeixo al New Scientist del 15 de desembre de 2018 (pg 9) que hi ha una empresa de Washington que comercialitza un programari que decideix qui ens ha de contestar el telèfon quan truquem a un servei d’informació. En una fracció de segon analitza qui som, amb dades que poden incloure el nostre origen nacional, ètnia, edat, situació i necessitats econòmiques, posició social, creences religioses, preferències polítiques, sexuals, etc. En funció de qui som, la “màquina” decideix quin empleat o empleada ens contesta la trucada, amb qui ens entendrem millor o qui pot ser més persuasiu per a nosaltres: un home o una dona, un jove o un adult, un empleat de tarannà seriós o un més frívol… Una mena de Tinder ocult al servei de l’empresa que munta el negoci. El programa fins i tot té en compte com pot afectar el comportament de la gent el temps que fa avui en la regió des d’on truca.

Arreu està prohibit demanar la majoria d’aquestes dades personals, fins i tot íntimes, per evitar tota discriminació per raons de nacionalitat, raça, religió, ideologia o orientació sexual. Qui s’està saltant la llei? Doncs ningú. La “màquina” dedueix aquestes informacions de la informació que hi ha al núvol, on hi ha vinculats el número de telèfon, el correu electrònic, les cerques de google o les visites a webs, entre altres. Algú li ven aquestes vinculacions a la “màquina” de l’empresa que em truca per telèfon per vendre’m el servei que no he demanat.

El que fa por de la tecnologia no és tant saber que algú decideix per nosaltres, sinó que qui decideix és una “màquina”. L’objectiu no és altre que acumular diners a qualsevol preu. I la tecnologia no té límits… ni ètica.

Està clar que no renunciarem a les avantatges d’internet. Amb el mòbil resolem al moment qualsevol dubte. Sabem qui és fulanet, fins i tot si fulanet és un mindundi; ens ajuda a buscar feina; ens avisa dels veïns o veïnes que miren pàgines porno al mateix temps que nosaltres; ens guia entre el trànsit com si fos l’àngel de la guarda d’un ministre i ara també ens diu si ens estem saltant el límit de velocitat. Fins i tot ens pot salvar la vida a través d’una consulta on-line en cas d’emergència.  No. No renunciarem a les avantatges de la tecnologia. Però com protegirem, no ja els nostres interessos sinó les nostres persones dels seus atacs? Els assumirem? Només ens fiarem de qui tenim davant, cara a cara?. Doncs el citat algoritme ja es prepara per programar visites domiciliaries… Qui es pensi que pot resoldre aquest repte individualment està perdut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s