Per què no hi ha fàbriques d’armes i explosius a Catalunya?

Catalunya és la regió amb major pes a la indústria a l’Estat espanyol. La seva producció industrial representa més del 23% de la de tota la indústria espanyola1. Però la indústria militar i de seguretat de fronteres catalana tot just suma entre un 0,8 i un 2% del total de l’estat, i dona ocupació a unes 1.700 persones de les més de 50.000 que hi treballen al conjunt del sector2. I entre la seva indústria no hi ha cap fàbrica amb una producció rellevant d’armes i/o explosius3. És una paradoxa curiosa. Per què serà?

El sector industrial català és prou fort, dinàmic i amb iniciativa com per deixar passar l’oportunitat de participar en un dels negocis més lucratius del món. Per tant no pot ser per falta d’interès dels empresaris. L’entorn industrial de Catalunya és el més robust i diversificat de l’Estat. Per tant no pot ser per dificultats logístiques ni tècniques. La burgesia catalana va fer en gran part la seva “acumulació primitiva” de capital amb el tràfic d’esclaus i mai s’ha vist penalitzada per aquest origen sanguinolent del seu poder econòmic. Per tant no pot ser per motius ètics o morals. El capital no té consciència, sigui català, castellà o xinès. Des del 2008 la Generalitat ha subvencionar amb 50.678.075 euros les empreses catalanes que participen en la indústria militar per millorar la seva competitivitat2.  Per tant tampoc deu ser cosa dels polítics catalans.

Potser te a veure amb el client. La indústria d’armament és una indústria d’estat. El Govern de l’PSOE ha aprovat des de finals de 2018 set nous Programes Especials d’Armament (PEA), que arriben a un total de 13.356 milions d’€ per a la fabricació d’armament entre 2019 i 20324. A més les empreses dedicades a la indústria de defensa tenen el suport de 32 agregaduries militars del Ministeri de Defensa en ambaixades i consolats d’arreu per facilitar les exportacions d’armes2, àmbit en que Espanya va ser la cinquena potència mundial l’any 2018.

Si no hi ha lògica econòmica en l’absència de fàbriques d’armes a Catalunya, potser cal buscar-la en raons històriques. Superposant el mapa de localització actual de les fàbriques d’armes i explosius de l’Estat amb el mapa d’evolució del front durant la Guerra Civil trobem una interessant coincidència: poques indústries de guerra hi ha fora dels territoris on va triomfar d’entrada el cop d’estat del 18 de juliol.

Potser la resposta s’ha de buscar en la història

I si podeu tirar més enrere i superposeu les fàbriques d’armes actuals amb el mapa d’evolució del front de la guerra de successió a principis del segle XVIII no hi ha gaire diferència. Potser la resposta no és econòmica sinó geopolítica i respon a un projecte “nacional”: el borbònic. És una hipòtesi.    

1  “Barómetro Industrial 2019” (El País 8 d’octubre de 2019) (https://elpais.com/economia/2019/10/08/actualidad/1570530389_063818.html)

2 “La indústria militar i de seguretat de fronteres a Catalunya”, Informe del Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, 17 de gener de 2020 (http://centredelas.org/publicacions/informe-42-la-industria-militar-i-de-seguretat-de-fronteres-a-catalunya/)

3 Mapa interactiu “La indústria militar espanyola”, Centre Delàs d’Estudis per la Pau (http://centredelas.org/mapes-interactiu-industria-militar-espanyola/)

4 Crítica a la razón del presupuesto militar (años 2019 y 2020), Centre Delàs d’Estudis per la Pau, juny de 2020. (http://centredelas.org/wp-content/uploads/2020/06/informe43_RE_GastoMilitarEspana_2019_2020_CAST.pdf)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s