De la religió a la política i viceversa

Un fill i net de comunistes catalans, criat a l’exili francès, escriu una novel·la per explicar una història política dolorosa, la dels que van dedicat la seva vida i dipositar les seves il·lusions i esperances en la lluita per la igualtat i el benestar social a partir de la Revolució de 1936.

Entre els defensors de la Revolució que va frenar el cop d’estat feixista del 18 de juliol es va obrir una esquerda que va esdevenir abisme el maig de 1937.  Les divergències polítiques i estratègiques entre la CNT, el POUM, ERC i el PSUC es van convertir en acusacions de col·laboració amb l’enemic i van derivar en purgues, repressió i assassinats. Un dels protagonistes icònics va ser el gran retrat d’Stàlin que al costat de Lenin presidien des de la façana de l’Hotel Colom la plaça Catalunya de Barcelona. Era la seu del tot just constituït PSUC, on avui hi ha la botiga d’Apple.

El nus de la novel·la d’Andreu Claret gira entorn de Vladimir Antónov-Ovséienko, cònsol soviètic a Barcelona durant la Guerra Civil que havia estat el cap de l’escamot que prengué el Palau d’Hivern de Sant Petersburg en la Revolució d’Octubre de 1917. Els soviètics, amb creixent influència en el camp republicà, s’escarrassaren en aquell temps a combatre la CNT i el POUM, al que acusaven de trotskista i de col·laboració amb l’enemic. Les mateixes acusacions amb que Stalin va anar eliminant vells dirigents soviètics fins la gran purga de 1938 que va incloure l’afusellament del propi Antónov-Ovséienko el 10 de febrer.

En la novel·la el cònsol soviètic a Barcelona descobreix que l’afusellament del cap de l’Exercit Roig, el mariscal Mikhaïl Tukhatxevski, i la gran purga en marxa no té l’objectiu declarat de combatre als enemics del règim. Stalin l’ha posada en marxa per eliminar preventivament aquells comunistes destacats que ell considera que podrien oposar-se al nou gir polític que està preparant: el pacte amb Hitler. No només això, sinó que els serveis secrets Soviètics i Nazis van col·laborar per poder acusar Tukhatxevski. Eliminats els dirigents històrics i carismàtics de la revolució que s’hi podien oposar, el pacte de no-agressió entre Alemanya i la Unió Soviètica es va signar a Moscou el 23 d’agost de 1939.

I què fa Antónov-Ovséienko coneixent el destí que li espera i la motivació última del seu pròxim afusellament? Segons la ficció històrica d’Andreu Claret sacrificar-se convençut que és el millor que pot fer per defensar la causa a la que ha dedicat la seva vida.

Sobre el paper la religió és creença i la política raonament. Però aquesta és una definició teòrica. A la pràctica la línia que separa les nostres creences del nostres raonaments és… més que fina diria porosa. Passa el mateix amb l’esforç teòric per separar raonaments i sentiments.

Tot això serveix per explicar i/o justificar la dificultat de revisar críticament els nostres posicionaments, sovint amb més per de les creences que dels raonaments. I allí on dominen les creences i els sentiments hi ha esglésies i sectes: els meus i els altres, els bons i els dolents, els que tenen la veritat i els heretges, els escollits i els rebutjats… De vegades cal que passin generacions abans no comencem a acceptar que potser vam ser enganyats. I encara trobarem algú a qui salvar de la crema, com Claret amb Antónov-Ovséienko.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s