L’important no és guanyar?

En els esports que practiquen els indis hopi l’important no és guanyar, destacar és vergonyós i la cooperació és més important que la gesta personal. No els agraden els esports de contacte i s’estimen més l’atletisme, en especial les carreres. Expliquen que corren per atreure el vent i el bon temps. Consideren que la competitivitat és sinònim de prepotència. Ho explica Gay Talese en un llarg article de 1958 sobre els estudis de l’antropòleg Ray Birdwhistell que defensava que els esports “expressen els valors implícits de la cultura del grup de gent que els practica”.

Aplicat a l’”esperit” dels Estats Units va analitzar l’esport nacional per excel·lència, el beisbol, on un jugador comença a la “home” i no hi tornarà sinó aconsegueix l’èxit. Abans de tornar a casa ha de creuar zones d’inseguretat custodiades per jugadors rivals i es pot refugiar temporalment a les bases, però només està segur quan torna a casa. Birdwhistell generalitza que la majoria dels esports populars als Estats Units es basen en aquesta estructura de zones de perill i zones de seguretat, gent que amenaça i gent que defensa, i arribar a casa com a refugi segur des d’on tornar a començar el joc.

I a nosaltres que ens passa? El rei dels nostres esports és el futbol. Pot ser aquest és el resultat del triomf internacional de l’esperit mercantilista anglès, un joc d’equip on l’objectiu és fer-se amb l’instrument de joc, la pilota, i colar-la a la competència. Gol. Una empresa guanya i una altre perd.

Els nacionals catalans estaran temptats d’assegurar que l’esport que representa el seu esperit són els castells. Aquí també hi ha competència, però és tracta de col·laborar per superar-se i arribar més alt que els altres. Fer més que els rivals. Però no es tracta d’impedir que els altres facin el seu castell.

I encara més, els nacionals catalans estan temptats d’assegurar que l’esport nacional dels espanyols són els toros. Aquí la competència és desigual. L’home no es mesura amb altres homes sinó amb un animal. L’objectiu suprem és demostrar el domini sobre l’animal fins matar-lo. Un esperit de domini sobre els altres, als que no es considera iguals, fins a destruir-los. Per endolcir-ho es defensa que la noblesa de l’animal resideix en la seva qualitat de víctima de l’heroi.

El terrible del cas és que els nacionals espanyols tinguin els toros per allò més representatiu de la seva cultura, fins el punt de considerar una ofensa “nacional” la prohibició dels toros a Catalunya. Bé, hauríem de recordar que en el seu moment a Catalunya els toros van tenir tanta o més popularitat que en altres regions d’Espanya, fins el punt que la mala qualitat dels toros en una cursa de la Barceloneta va servir d’excusa per la primera bullanga de 1835 que va acabar amb la crema de convents i altres disturbis. Allò sí que van ser “tumultos”. Per tant l’actual prohibició catalana dels toros no és ètnica o genètica, forma part d’una evolució cultural diferenciada respecte a Espanya.

L’article de Talese, escrit fa 40 anys, també ens planteja el paper dels periodistes esportius, un tema de plena actualitat. “Els periodistes s’han convertit en els pontífex d’aquesta religió”. “El periodista esportiu és, a més del teòleg, historiador i escriptor de bíblies. Després d’un partit la gent corre a llegir què hauria d’opinar del que ha vist, o porta un transistor a l’estadi per saber que està passant al camp”. Hem de convenir en què els homes no “veiem” ni el què tenim davant dels ulls i sempre necessitem un intèrpret que ens expliqui quina és la realitat, en els esports i en la vida en general.

Per cert. Talese era un periodista esportiu i cap de les grans revistes amb que col·laborava habitualment va voler publicar aquest article. Ves a saber per què.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s