Imatges d’un món en destrucció

Aquests dies és notícia la guerra entre Armènia i l’Azerbaidjan per la disputa del territori del Nagorno-Karabakh. Però les armes no són només tancs i bombes. Des de la “pau” de 1994 les autoritats armènies han promogut l’assentament a la regió de famílies nombroses, a partir de 5 i 6 fills, a les que se’ls proporciona habitatge gratuïtament. Objectiu reforçar la composició ètnica armènia de la regió. El problema és que aquestes famílies viuen en la misèria. Essers humans utilitzats com arma geopolítica. És un dels “pixels” que conforma la imatge del món que m’ha deixat el 32 festival de fotoperiodisme de Perpinyà, VISA pour l’image, d’enguany.

Anush Babajanyan / Nens d’una família armènia a Nagorno-Karabakh

El “progrés” s’ha convertit en sinònim de destrucció del medi natural i, de pas, en aniquilament dels pobles indígenes que intenten viure en harmonia amb la natura. A tots ens ve al cap l’Amazònia, en procés de destrucció per la política fascio-evangelista de Bolsonaro.

Victor Moriyama / Deforestació de l’Amazònia

Però els mitjans ens parlen poc de la progressiva destrucció dels territoris dels indígenes a l’amable Canadà, on l’explotació de terres bituminoses arrasa el medi natural i provoca un “genocidi cultural a càmera lenta”, segons la presentació del reportatge d’Ian Willms.

Ian Willms / Destrucció industrial de les terres indígenes

I allà on el “progrés” no destrueix la natura per extracció l’ofega. Cobrir el món de plàstics fins que no pugui respirar sembla el programa de la indústria petroliera. És tracta de guanyar diners. Molts diners. Més diners. Però ja no hi ha prou diners per descontaminar el món i el homes moren “plastificats”. A la Índia pobles sencers viuen en mig d’un mar de plàstics mentre un home dedicat a seleccionar i recollir els reciclables es treu 60 euros al mes.

James Whitlow Delano / La plaga del plàstic

Al Pakistan, la comunitat Mohana del llac Manchar, que vivia de la pesca tradicional domesticant ocells com els pelicans, està a punt de desaparèixer perquè amb la contaminació ha deixat sense peixos del llac.

Sarah Caron / L’extinció dels Mohana

I encara avui són les dones les víctimes de les majors crueltats d’aquest món patriarcal. A Mèxic obligades a defensar els seus pobles en la guerra del narcotràfic.

Alfredo Bosco / La guerra del narcotràfic

A la Índia, a les treballadores de la safra de la canya de sucre molts cops les convencen, o les enganyen, per fer-se una histerectomia, es a dir una extirpació de l’úter, innecessària. Objectiu, que no baixi el rendiment quan tenen la regla i que no tinguin fills que interfereixen amb la feina. L’operació la paguen els amos de les plantacions i després en descompten el cost del sou de la treballadora.

Chloe Sharrock / Sugar Girls

Com deia el poeta, “No et donaré ni el més petit consol… “, i acabo amb un reportatge sobre les dificultats del govern cubà, 60 anys després de la Revolució, per abastir d’aigua potable als seus ciutadans. En algunes ciutats es perd fins el 50% del cabal pel mal estat de la xarxa. Serà per embargament, serà per la burocràcia, però…

Sanne Derks / Manifiesto del agua, sobre les dificultats del govern cubà per proveir d’aigua potable a la població

Sí, el món està en procés de destrucció. Però per dolorós que sigui més val saber-ho. No agrairem mai prou als fotoperiodistes la seva feina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s