250 milions per destruir el planeta

El mateix dia que s’anuncia que Barcelona hauria de reduir un 25% el nombre de cotxes que circulen per la ciutat, el “gobierno” anuncia una dotació de 250 milions d’euros per reforçar el parc automobilístic, l’enèsim pla RENOVE. No es tracta només d’una incoherència, es tracta de persistir en la destrucció del planeta quan ja ningú pot al·legar ignorància.

Què es podia fer amb aquests 250 milions per millorar les ciutats i el planeta? Doncs regalar una bicicleta a cada conductor que doni de baixa un cotxe i encara sobrarien un munt de milions. O subvencionar fins el 50% la substitució d’un cotxe contaminant per una bicicleta elèctrica, si es vol garantir així l’autonomia de mobilitat personal. Treure els cotxes aparcats del carrer i crear xarxes de carrils bici pràctiques i segures. I especialment, millorar la xarxa de transport públic arreu, en favor tant dels que encara tenen cotxe com dels que no en tenen.

Ningú discuteix que la societat del petroli i en gran mesura el programa “volkswagen”, un cotxe per a cada ciutadà, està en l’origen del canvi climàtic, es a dir la destrucció del món tal com el vivien els nostres avis. I també de grans impactes directes sobre la salut, com els detectats a Barcelona.  

Tothom està d’acord en que calen canvis. Però quan la resolució del nou pla RENOVE reconeix que la pandèmia provocarà una reducció de la demanda d’automòbils de 700.000 unitats, en comptes d’aprofitar la crisi com una oportunitat de canvi, s’opta per reforçar el problema creant demanda artificial amb els diner de tots.

L’argument és el risc pels llocs de feina. És el dilema del botxí. No abolim la pena de mort perquè els botxins es quedaran sense feina i ells no en tenen cap culpa. És un paral·lelisme molt bestia i fora de lloc? No tant. Aquest govern ja va afrontar aquest dilema quan, pressionada per ONGs pacifistes, la Ministra de Defensa va frenar uns dies la venda d’armes a Aràbia Saudita per atacar i matar civils al Iemen.

En nom de l’economia, de l’estratègica indústria de la mort i, en especial, dels llocs de feina dels obrers del sector que es van arribar a manifestar contra l’anunci del govern convocats pels sindicats de classe,  la ministra va recular i va optar per avalar la pena de mort dels iemenites dictada pels sàtrapes saudites. Deixem de banda el ridícul de la ministra argumentant que els míssils espanyols són tan precisos que només maten als dolents. El cert és que la Ministra ha deixat de parlar en públic, ho segueix sent però quasi que la tenen amagada.

Però el dilema és relatiu. És cert que el sector de l’automòbil genera entre el 5 i l’11% del PIB segons les fonts, però també ho és que la indústria de l’automòbil representa en el mercat de treball el 2% dels llocs de feina.

Pes dels sectors econòmics publicat a Cinco días

Estratègicament es tracta de substituir els cotxes per sistemes de transport alternatius. Per tant els llocs de feina que es perden en un sector s’haurien de guanyar en altres. En el transport públic per exemple. Una altra dada qüestiona la bondat del pla RENOVE: la indústria de l’automòbil espanyola exporta 2/3 de la seva producció i és evident que per més que s’estimuli la demanda interna és impossible compensar la caiguda de la demanda externa. Això sense comptar que molt espanyola tampoc és aquesta indústria ja que cap ni una sola de les empreses fabricants és d’aquí. La producció espanyola té una important vinculació amb la indústria alemanya, primer exportador mundial d’automòbils. Total, com ha demostrat Nissan, quan menys t’ho esperes qualsevol d’aquestes empreses fotran al camp. És semblant al que passa amb el turisme. Per més turisme que fem el “nadius” no podrem compensar el milions de turistes internacionals que han deixat de venir per la pandèmia. Per tant, “a otra cosa mariposa”. La divisió del treball a la Unió Europea ha deixat l’estructura productiva d’Espanya amb el cul a l’aire i el govern vol tapar-lo amb una fulla de parra mentre espera que torni la vella normalitat en comptes de treballar per salvar el planeta. Qui mana? El capital internacional del lobby del petroli i l’automòbil.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s