Les decepcions de VOX i la Merkel

Foto de capçalera: d’Egipte a Nova Zelanda i de Càceres a Port Bou hi ha gent disposada a posar “ordre”

La gent de VOX té motius per estar enfadada. Van muntar una guerra i la van guanyar. A continuació es van dedicar a depurar la societat de comunistes, masons i separatistes. En van matar milers i altres tants van marxar del país per no tornar mai més. A la resta se’ls va apartar de qualsevol funció pública, en especial de les escoles i universitats per evitar que inoculessin el virus del socialisme, el comunisme i l’anarquisme en la joventut i es reproduís el caos de la República. Van administrar la misèria de la postguerra aïllats del món, refugiats en la fe en Deu i el suport de l’Església. Molt lentament el país es va refer amb els seus pantans, el turisme, la seguretat social i sobretot el sacrifici del poble.

“En comptes d’un home nou, com Deu mana, els ha sortit una generació de desviats, apòstates, incrèduls, llibertins, renegats de la pàtria i de Deu”

Però vet aquí que 80 anys després, d’aquell poble que hauria d’estar agraït, reneixen els socialistes, els comunistes i els independentistes. Fins i tot alguns fills de bons i lleials falangistes es converteixen en enemics del projecte de l’Espanya eterna. Avui dia han arribat a fer govern i tenir ministres. I no és que el mal hagi tornat de l’exili, vingut de fora. És que han rebrotat a la terra com les males herbes, a pesar de tots els herbicides i la cura de les autoritats per ofegar qualsevol signe de dissidència. En comptes d’un home nou, com Deu mana, els ha sortit una generació de desviats, apòstates, incrèduls, llibertins, renegats de la pàtria i de Deu. Tants que poden arribar a formar majories en els òrgans electes.

Els “homes com cal” tenen dues opcions. Reconèixer que han fracassat i posar en quarantena les seves conviccions. O concloure que els seus pares no van actuar a prou contundència i proposar-se iniciar una nova croada per erradicar d’una vegada per sempre els mals del comunisme de la faç de la terra, ara sí. Aquesta última és l’opció de VOX.

Però els demòcrates europeus no poden ser gaire més optimistes que els feixistes espanyols. Ells van derrotar el feixisme en la II Guerra Mundial. No només van arraconar i proscriure els partits feixistes arreu. Molt millor, van aconseguir que el poble consideres una vergonya, una taca negre a la seva història, els període nazi a Alemanya, el feixisme a Italià o Vichy a França. Però vet aquí que 75 anys després milers de joves europeus es tatuen esvàstiques, neguen l’holocaust o el reivindiquen, persegueixen i apallissen immigrants. I aconsegueixen seure els seus representants als parlaments i condicionen els governs de tots els països.

Quan a més de derrotar el feixisme en la II Guerra Mundial els demòcrates creien guanyada definitivament la guerra ideològica, vet aquí que com les males herbes reneix amb força el feixisme i amenaça seriosament amb malmetre els fruits de la democràcia.

Potser hauríem de començar a considerar que el feixisme i el comunisme són expressions ideològiques d’algunes pulsions que portem inscrites en el nostre ADN. Jo proposo tractar-les com productes del conflicte entre un animal que només pot ser un individu, és a dir una personalitat pròpia i lliure, vivint en societat, és a dir sotmès a la vida en comunitat.

Queda escrit.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s