Qui ha governat França els últims 40 anys?

Aquesta setmana ha mort Giscard d’Estaing, qui va ser elegit president de França el 1974 i ho va ser fins 1981. Dos anys abans de plegar es va fer públic que havia rebut un milió de francs en diamants de mans de Jean-Bédel Bokassa, autoanomenat emperador de Centre-Àfrica. Pocs dies després es va suïcidar el seu ministre de Treball Robert Boulin, acusat d’adquirir propietats il·legalment.

Un cap d’estat que rep regals de tercers països i no se sap a canvi de què? Em sona! Benvinguts a l’etapa de l’imperialisme corrupte, fase superior-superior del capitalisme.

Un socialista que en sabia molt

A Giscard el va succeir François Mitterrand, candidat del Partit Socialista, i va governat fins 1995, dos septennis. Va ser un polític fosc. Durant el seu mandat els serveis secrets van enfonsar el vaixell de Greenpeace, Rainbow Warrior, quan es preparava a Nova Zelanda per protestar contra les proves nuclears franceses a Muroroa. En l’atemptat va morir un militant de Greenpeace. Tota la vida política de Mitterrand va estar amanida d’afers més que sospitosos, com les escoltes telefòniques dins del palau presidencial, les vendes il·legals d’armes per finançar el seu partit, el socialista, o estranyes morts accidentals i suïcidis d’amics i enemics. Teories de la conspiració? Pot ser, però el personatge les va alimentar en vida i més enllà. Així durant l’últim any de mandat, dos abans de morir, es va fer públic que durant 30 anys, inclosos els 14 en que va ser president, Mitterrand va mantenir una doble vida i va tenir en secret per amant la filla d’uns amics. Ell tenia 47 anys i ella 20 quan van iniciar la relació i van tenir una filla amb la que el president va conviure l’últim any de vida.

A Mitterrand el va succeir el 1995 Jacques Chirac, que va ser president durant 12 anys, fins el 2007 quan va abandonar el càrrec per problemes de salut. Però Chirac no hauria d’haver estat mai president ja que va guanyar les eleccions gràcies a un equip de 30 persones contractades i pagades per l’Ajuntament de Paris, del que Chirac era alcalde. A causa de la immunitat presidencial la investigació no es va poder fer fins que va deixar el càrrec, i el 2011 va ser condemnat, però no va ingressar a presó perquè  patia un procés de demència. De tota manera el mal ja era fet, no es podia retornar el país 15 anys enrere. 

Sarkozy als jutjats

Aquesta setmana també ha passat pels jutjats Nicolas Sarkozy, el següent president, del 2007 al 2012. Sarkozy ha estat acusat d’oferir avantatges a un jutge a canvi d’informació confidencial sobre un procediment contra seu per acceptar diners de la propietària de la cosmètica l’Oreal pel finançament il·lícit de la campanya presidencial de 2012. També se l’ha investigat per les aportacions de Gaddafi a la campanya electoral de 2007. Si hagués jugat net potser no hauria arribat mai a palau. També se l’ha investigat per intentar implicar persones alienes en els seus problemes judicials i per un afer de sondejos de l’Elisi, pel que va ser imputat per corrupció activa, tràfic d’influències i violació del secret d’instrucció. D’aquest cas va ser absolt en aplicació de la immunitat presidencial durant el mandat.

L’últim socialista en ridícul

Hollande i Gayet

A Sarkozy el va succeir François Hollande, president del 2012 al 2017. El que haurà estat l’últim president socialista de França va aconseguir que la Índia comprés 36 avions de combat francesos construïts per l’empresa Dassault. La investigació indica que en el mateix moment que es va signar el contracte, l’empresa índia Reliance va invertir en una pel·lícula produïda per la parella d’Hollande, l’actriu Julie Gayet. Una corruptela quasi ridícula en la tradició presidencial francesa des de 1974.

Total que de 1974 a 2017, un període de més de 40 anys, com a mínim en 17 anys van governar presidents que van falsejar els resultats a través de finançament il·legal i en la resta van governar presidents foscos o que van acceptar suborns de l’estranger no se sap a canvi de què. El llistat d’afers de corrupció dels últims 40 anys a França fa federat, abonant la hipòtesi de que som en l’era del capitalisme corrupte.

En un règim de democràcia representativa les eleccions són sagrades. Si algú guanya les eleccions fent trampa el sistema queda viciat. Si el guanyador de les eleccions obté la immunitat i no es pot investigar la trampa feta, tot el sistema perd legitimitat. Si això passa un cop darrera un altre, podem parlar de democràcia? O millor hauríem de dir que els electors estan sent enganyats i ens hauríem de preguntar qui està governant el país realment?

Alerta sembla que amb votar no n’hi ha prou… ni tan sols en una república!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s