Conte de Nadal: El gos i l’amo

L’home necessita vigilar la propietat, mantenir a ratlla els desconeguts i els animals. S’ha fet amb un gos. Li dona de menjar cada dia. Li ha fet un cobert on passa la nit sobre una manta i per l’hivern, si tot va bé, li farà una petita casa. Li  ha ensenyat a fer les necessitats en un sorral i el recompensa quan borda als desconeguts o als animals que s’acosten. Li fa un gran servei. Ell ja no és un home, és l’amo.

No sabem que feia el gos abans d’arribar aquí, d’on treia el menjar, on passava les nits o quin era el seu territori. Però ara ho té tot fet. Mentre no falli en la vigilància tindrà la vida solucionada. Evidentment ell no sap què vigila. Ni té opinió sobre el que fa el seu amo a la propietat. Només ha entès que la seva obligació és mantenir a ratlla homes i animals aliens a la propietat i, a canvi, te garantits els recursos bàsics per sobreviure. Potser tampoc aspirava a més. Potser li sembla normal ja que sempre ha viscut així.

És veritat que hi ha cops que el menjar és més bo, i el prefereix al pinso diari. Que si passa una gossa és deleix per acoblar-s’hi. Que ha descobert que dins la casa de l’amo s’està mes calent que al cobert. Ja procura viure millor sempre que pot, però és l’amo qui té l’última paraula. Ell és el gos. I si marxés, o l’alliberessin, potser no sabria on ni com aconseguir recursos per sobreviure. Potser remenaria les escombraries o li pisparia el menjar als gossos del veïnat. Potser moriria. Potser per això prefereix fer cas de l’amo, fer bé la seva feina i conformar-se amb el que li dona. Tampoc sap quina vida tindria si li hagués tocat un altra amo.

Avui han vingut uns desconeguts. Han estat parlant amb l’amo i a continuació han plantat uns postes amb aparells i han tirat uns cables per connectar-ho tot. El gos no sap llegir, però la furgoneta amb que han vingut posava “Alarmes”. Arribada la nit l’amo l’ha lligat. Una altra novetat del dia. Ell no s’ho ha pres malament, perquè no sap que la tecnologia l’acaba de fer inútil per l’amo. Les càmeres i els detectors de moviment li permeten controlar la propietat des del telèfon mòbil i en cas de detectar una intrusió avisen directament a la policia.

Què en farà l’amo del gos ara que ja no el necessita? Hi ha unes quantes possibilitats, però totes depenen de l’amo. És el que té tenir amo. El pot abandonar o entregar-lo a una gossera. Fins i tot sacrificar-lo, tot i que per sort per a ell ja no està ben vist. Depèn de l’amo que li hagi tocat.

Pot ser que se li encarregui una altra feina. Per exemple entretenir, jugar i acariciar els fills de l’amo, que no té gaire temps per dedicar-s’hi i així s’estalvia conflictes emocionals. Potser consideri que s’ha guanyat una bona jubilació i el mantingui mentre li duri el pinso acumulat.

Pot ser que a l’amo no li interessi que ell faci cap feina el mantindrà per què  li convé que es reprodueixi per tenir gossos pigalls, gossos caçadors, gossos buscadors de trufes, gossos policies, gossos pastors, gossos detectors de terratrèmols, gossos detectors del càncer… fins que la tecnologia faci cada una d’aquestes feines tan o més eficientment que els gossos. Llavors ja no serviran més que per fer riure l’amo i per justificar les fàbriques de pinso.

Per què hauria d’acceptar el gos aquesta vida regalada? Perquè no té consciència i es limita a viure.

Joc de Nadal: feu la prova de substituir la paraula “gos” per “esclau”. També ho podeu fer utilitzant la paraula “empleat”, tot i que potser no quadra tant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s