Per saber a qui votar

El 14 de febrer hauríem d’anar a votar. Abans cal decidir a quin partit votar. I no són tots iguals. El problema és saber quines són les diferències. Potser ja ho sabeu, però si les heu de buscar a la campanya electoral no ho teniu fàcil. Fixeu-vos:

Uns diuen que “Si t’ho penses” els votaràs (PDeCAT). Potser estan dient què els que voten a altres partits no pensen? Seria una mica presumit i insultant per la majoria de votants. No? En tot cas és cert que ens ho hem de pensar abans de votar. Per tant aquest lema és comú a tots els partits. Ningú té la barra de demanar que votis sense pensar… O sí?

Altres demanen el vot “Per una Catalunya millor” (PP). És que la resta de candidatures volen una Catalunya pitjor? Aquest lema tampoc pot diferenciar aquest partit dels altres. Com el “valor” a la mili, la bona intenció de millorar el país se’ls suposa a tots els candidats.

És cert que les coses no van bé. Hi ha una pandèmia, una gran crisi i un conflicte entre Catalunya i l’Estat pendent de resoldre… si es pot. Per tant és lògic que es plantegi “El canvi que Catalunya mereix” (Comuns-Podem) o “Un nou cicle” (CUP). Però tampoc això marca la diferència ja que ningú reclama seguir com fins ara. Ni els que estan governant reivindiquen la continuïtat.  Junts (Torra) va proclamar fa més d’un any que el projecte estava esgotat i ERC proclama una “Via amplia” com alternativa independentista… (a si mateixa?). Per tant el canvi i un nou escenari són propostes comuns a tots els partits i es poden sentir en tots els mítings.

Està clar que tots tenen per objectiu guanyar les eleccions i ens volen fer creure què, si els votem, guanyarem amb ells. Ho diu Ciutadans, “Para que todos ganemos”, però també ho diu la CUP, “Per guanyar”. I ho dirien tots, però potser ho consideren redundant. Això deixant de banda que és impossible que cap candidatura guanyi amb prou marge per governar ella sola.

I qui guanyi què farà? No se si s’explica als mítings, com que tampoc s’hi pot anar. Això sí, el PSC proclama que ho farà: “Fem-ho”. I Junts s’ho juga tot a aquesta carta “Per fer, Per ser”. Es a dir que si no fa no serà. I els altres? També volen fer, els sembla tant obvi que no els cal proclamar-ho. Què faran està menys clar. Per tant la idea no aporta gaire llum sobre el futur que ens espera.

Si no ens poden convèncer alguns ens volen enamorar. “Vota abrazo”, proclama Ciutadans, mentre ERC es declara “Al costat de la gent”. Tampoc això fa la diferència. Si ho preguntes ningú li dirà als electors a qui pensa marginar, tot i que si l’1-O vas abraçar la Policia i la Guardia Civil potser ets sents obligat a parlar d’això.

Com hem arribat fins aquí? No ho sabem. És com si en una taula de partits s’hagués presentat el següent diagnòstic:

Els electors deuen Pensar què, per una Catalunya millor, cal avançar per una Via amplia, Al costat de la gent, Abraçats. Es tracta d’obrir Un nou cicle, iniciar el Canvi que Catalunya és mereix, Per guanyar, Per a que tots guanyem. Cal Fer per Ser, Fem-ho. Independitzat!

I sembla com si un cop consensuat aquest text s’hagués retallar per cada coma i cada punt, els paperets resultants s’haguessin ficat en una bossa i cada partit n’hagués tret un o dos, a l’atzar. Sembla que tots es van comprometre a utilitzar el lema que els havia tocat. Fins i tot Ciutadans va assumir “Independitzat”, potser només per tocar els collons a la CUP.  

La comunicació política viu un moment de glòria. Cap dubte.

I VOX? Ja ho va dir Rick a Casablanca: si m’obliguessin a pensar en ells, els menysprearia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s