Ens representen?

Com tots els ciutadans quan voto trio els polítics que em representen. Aquests càrrecs electes a l’Ajuntament o al Parlament tenen el compromís (amb mi) d’actuar en consciència d’acord amb el que han defensat durant la campanya electoral. Per això els he votat. Aquesta és la raó perquè el càrrec de regidor o l’escó del Parlament és personal i ningú pot destituir, fer dimitir o substituir un càrrec electe fins que no hi hagi unes noves eleccions.

Si cap persona, organització o institució interfereix en aquest compromís entre elegit i elector i condiciona l’actuació d’un càrrec electe, aquest deixa de ser el representant dels ciutadans i ja no estem en una democràcia representativa. Pot ser millor o pitjor, però és una altra cosa.

Qui és la persona, organització o institució que pot alterar la democràcia? Se’n diu corrupció i la pot propiciar una empresa, un grup de pressió, una organització mafiosa o un partit polític. El partit contrari al que hem votat? Sí, lògicament. És quan parlem de “trànsfugues”. Però quan és el partit a les llistes del qual anava el nostra representant? Se’n diu disciplina de partit.

Si el nostre representant no actua en consciència d’acord amb els principis i propostes pels què l’hem votat sinó per disciplina de partit, ja no és el nostre representant. Passa a ser representant d’una organització sobre la que els ciutadans no tenim control. Que es guia per interessos de poder. Que farà el què calgui per reforçar el seu poder. Que fa i desfà llistes, és a dir que decideix qui ens pot representar i qui no. Si el nostre representant actua en consciència i cada cop vota el que li sembla correcte amb independència del que pensi el partit, mai pot ser un “trànsfuga”. Es pot equivocar, trair als seus electors o ser un corrupte, però no un “trànsfuga”, concepte que evoca la lleialtat del vassall en un país de súbdits.

La paradoxa és què nosaltres no votem als candidats sinó als partits polítics. Aquests fan d’intermediaris. Fan llistes electorals amb gent que fa veure que seran els nostres representants, però que es compromet a obeir la disciplina del partit. Estem en una democràcia representativa adulterada. Fins el punt que els partits s’han posat d’acord per blindar legalment la subjecció dels nostres representants als seus interessos. Són els pactes anti-transfuguisme que aquests dies han fracassat un cop més.

Ens hem de carregar els partits? No! Els partits són imprescindibles per construir una democràcia. Però han de fer exactament el contrari del que fan: presentar-nos candidats capaços, honestos i fiables. Han de garantir que els candidats són gent de confiança que ens representaran en consciència i que no acceptaran interferències de ningú. Polítics amb criteri, els posicionaments dels quals s’haurà de respectar. Fins i tot quan discrepin del partit.

El que cal perseguir és la disciplina de partit. Hi guanyaríem tots, fins i tot els partits.

Tot això té associats altres debats: circumscripcions, llistes obertes, revocació de càrrecs, democràcia directe, consultes vinculants… El problema és que això ho han d’arreglar els partits i cal recordar que Catalunya no té llei electoral, justament…  pels interessos de partit.

Context: Segons la viquipèdia: “La democràcia representativa és un sistema de govern en què el poble delega la sobirania en autoritats triades de forma periòdica per mitjà d’eleccions lliures. Aquestes autoritats en teoria han d’actuar en representació dels interessos de la ciutadania que els tria per representar-los.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s