Arquebisbe o gestor immobiliari?

Entre 1998 i 2015 l’Església Catòlica ha inscrit al registre de la propietat 34.961 immobles a tota Espanya, gràcies a una llei aprovada pel govern d’Aznar. D’aquests n’hi ha 68 al partit judicial del Vendrell, 56 a la comarca del Baix Penedès i 23 al municipi del Vendrell. També hi figuren 11 a Aiguamúrcia i un a Creixell.

Hi ha de tot. Terrenys rústics, habitatges, garatges, locals comercials, rectories i cases parroquials amb hort i sense hort, cementiris, ermites, capelles i esglésies, incloses l’església i parròquia de Sant Salvador del Vendrell o les de la Bisbal, Albinyana, Bellvei, l’Arboç, Llorenç o el Montmell, entre altres. Unes s’han posat a nom de congregacions com les Carmelites o Sant Pere. Altres a la Fundació Santa Anna, a l’Església Bíblica o a la Parròquia del Vendrell, però la majoria, 50, directament a nom de l’Arquebisbat de Tarragona o compartides amb l’Arquebisbat.

Ja se sap que l’Església s’ha beneficiat tradicionalment de donacions i de la concessió d’herències. Moltes d’aquestes propietats poden tenir aquest origen. Però les esglésies, parròquies i cementiris? Potser ens sembla normal que siguin propietat de l’Església. Segur? És normal? De qui eren fins ara? De ningú?

Qui i per què va aixecar aquests edificis?

Els pobles del que avui és Catalunya, tal com els coneixem, es van configurar des de fa mil anys al voltant de les creences i pràctiques cristianes. Dos factors van ser decisius segons Pierre Bonnassie, la decadència de l’esclavisme i la frontera amb el món islàmic. En tots dos la identitat religiosa hi va tenir un paper destacat.

Fa mil anys, en el procés de guanyar terres per la producció, els pagesos lliures i els esclaus alliberats (fos per acord de l’amo o per fuga) van colonitzar aquest territori. En les noves terres es generaven petits nuclis de població i el primer que feien era aixecar una església. Algunes tan esquifides com de 3 x 5 metres. A continuació nomenaven un rector, de vegades designat per l’Església oficial però molts cops escollit entre els mateixos veïns del poble. 

Eren molt devots, creients i cristians? Segur que sí. Però en realitat del que es tractava era de protegir-se dels senyors de la guerra. Diria que tant o més dels cristians que dels musulmans. Aquells pagesos lliures es van aliar amb l’Església en el moviment de Pau i Treva per fer front a la violència dels senyors feudals. I les esglésies generaven les “sagreres”, espais lliures de violència al voltant de la casa de Deu. (L’entrada de la Viquipèdia ho explica.)

A la llarga el règim feudal es va imposar del tot i hi van pujar al carro tant els comptes-reis com la cúpula de l’Església. Però aquell paper inicial de centre d’organització social i dipositari de les esperances populars de les parròquies ha tingut continuïtat durant un mil·lenni, amb els seus alts i baixos, evidentment. Ha estat així fins què el gruix de la societat s’ha allunyat del vessant estrictament religiós. Així és com part de les estructures de l’església mantenen funcions socials com els esplais, caus, Càritas, ONGs diverses… Un anunci de televisió ens ho recorda aquests dies. En canvi a missa cada cop hi va menys gent.

Vist així, aquella església que va aixecar el poble, normalment al centre de cada nucli i que habitualment és l’edifici més significatiu… ¿és de la comunitat o és de la institució religiosa? Ningú discuteix que els nostres ancestres hi van posar diners, materials i hores de feina per les seves pràctiques religioses. Però qui ha de ser l’hereu i pot disposar d’aquells immobles, l’Arquebisbe o el poble?

Un cas: el Vendrell

La representació social que antigament tenia l’Església ara la dipositem en els ajuntaments i la resta d’institucions de l’administració pública, oficialment aconfessionals. Però físicament l’Església encara ocupa un espai comunitari que socialment ja no representa. Si ens mirem la Plaça Vella del Vendrell i la illa on es concentra la representació del poble veurem la desproporció i entendrem el conflicte històric que representa l’apropiació de les esglésies per l’Església. Millor dit per l’Arquebisbat.

Tenyit de groc l’espai de l’Església i de vermell l’espai municipal en l’illa central del Vendrell

________________________________________________

Informació addicional: Llistat de bens immobles del partit judicial del Vendrell immatriculats per l’Església catòlica entre 1998 i 2015. Extret de l’informe elaborat i presentat pel Ministeri de Justícia a les Corts i publicat pel Diario.es:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s