Anar a Àfrica per entendre Europa

Lectura de Kapuscinski (1)

Publicat en polonès el 1998 i en castellà el 2000

El llibre de Kapuscinski es pot llegir com una magnífica crònica de la vida a l’Àfrica de la segona meitat del segle XX. I és admirable. També es pot llegir com un exercici de coneixement transcultural. I és lluminós. Però jo l’he llegit com un informe de com Europa ha destruït un món. I és espantós.

Recapitulem i resumim situats en la segona meitat del segle XX. Al sud del Sàhara viuen homes negres. Els originals. I, originalment, la seva cultura és oral. No escriuen. Tenen història, però és transmet oralment de generació en generació, de memòria. Per tant la memòria dels morts s’adapta amb facilitat al temps dels vius.

L’economia local és quasi de supervivència. En molts casos no arriba a quasi. De fet no és economia. És pura adaptació al medi. És la vida natural. L’economia és un invent estranger. Les ciutats són fonamentalment espais de comerç… i poder. Generalment el comerç està dominat pels àrabs, hindús, paquistanesos… identificats tots com “asiàtics”, tal com està passant ara mateix a Catalunya. Allí potser té a veure amb que són gent de cultures que escriuen i per tant fan llibres… de comptabilitat.

Són constatacions genèriques comuns a les terres colonitzades. Pels conqueridors europeus tots eren negres susceptibles de ser atrapats i venuts com esclaus, la més gran de les riqueses a explotar i exportar. Però originalment hi havia més de 10.000 comunitats diferenciades, cada una amb la seva cultura, amb cosmovisions diferenciades i molts cops ancestralment enfrontades entre elles, però molt diferents de les nostres.

Els Ashanti, per exemple, són el resultat de la unió de vuit clans. Les relacions sexuals entre membres d’un mateix clan estan rigorosament prohibides. La línia maternal estableix la pertinença a un clan i les dones sempre tenen la protecció del seu clan. Si l’home la maltracta el pot abandonar i tornar al si del seu clan. 

Entre els Ashanti la terra és propietat dels avantpassats. Això vol dir que no es pot donar ni vendre. El cap de l’aldea assigna terrenys a les famílies per conrear-los. Si el camp no dona s’assignen unes altres terres a la família mentre les primeres descansen. Això sí, el cap no pot prendre cap decisió sense consultar el consell d’ancians. Si perd la confiança del consell, ha de plegar. És una democràcia això? En tot cas hi ha un equilibri de poders que incorpora l’experiència vital i el saber ancestral de la comunitat.

En paraules de Kapuscinski: “La población de África no era sino una gigantesca y enmarañada red que, cubriendo todo el continente y hallándose en constante movimiento, fluía y se entrelazaba en un lugar y se dispersaba en otro. Una tela multicolor. Un tapiz abigarrado”.  La cinquantena d’estats que encara avui surten a les notícies són l’eina dels colonitzadors per dominar el continent. Però potser aviat Europa serà part d’aquesta Àfrica que ens mirem de reüll.

Continuarà…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s