El bumerang del colonialisme

Lectura de Kapuscinski (3)

Publicat en polonès el 1998 i en castellà el 2000

Segons Kapuscinski la independència dels països africans es va forjar durant la II Guerra Mundial, quan les potències en conflicte van incorporar soldats de les colònies africanes als seus exèrcits. Aquells soldats van descobrir que els blancs no eren deus, que es mataven entre ells, que passaven gana i que se’ls podia humiliar com sempre s’havia fet amb els negres. I quan aquells soldats van tornar a l’Àfrica van ser el ferment del moviment anti-colonial.

La posterior descolonització no va ser total. A falta d’un model social i polític propi es van mantenir els estats i les fronteres colonials. Els nous règims independents van reproduir el despotisme i la corrupció prèvies mentre seguien enviant or i diamants a Europa.

Però van canviar moltes coses. En mig de brutals crisis econòmiques i de fam, va créixer com mai la mobilitat interna i les megaciutats es van convertir en vespers de gent que hi arribava, entre altres coses, perquè hi ha el centre de distribució de l’ajuda humanitària internacional i per tant més oportunitats de sobreviure.

Són multitud. Milions. Kapuscinski ja els identificava el segle passat com el problema més greu d’Àfrica: “En Uganda las llaman “bayaye”. /… No tiene nada que hacer. Nadie la espera. Por regla general pasa hambre. /… Este carácter ilusorio y efímero de su existencia hace que un “bayaye” siempre se sienta amenazado, que nunca lo abandone el miedo. Ese miedo que se ve aumentado por el hecho de que a menudo es un inmigrante no querido, un llegado de otra cultura, lengua y religión”.

Us sona? Amb un 33% d’atur juvenil a Catalunya i un 39% a Espanya, si no ho veieu pel carrer és que viviu en un poble petit o en un barri de la part alta. Però els nostres bayaye ja són aquí i no han vingut de fora. Són els fills i nets de la nostra generació, catalans d’origen o migrants, de la resta d’Espanya i de fora. Tots sense oportunitats vitals ni futur. Ho ha anunciat la mateixa Comissió Europea: l’economia es recuperarà els pròxim dos anys, però l’atur no baixarà.

Hi ha una massa de desocupats que es mou per Europa sense res a fer, i ve cap el sud on com a mínim es passa menys fred. Es busquen la vida. Els més marginats recullen cartró i ferralla o venen llaunes de cervesa. Els més integrats pul·lulen de bar en bar, de terrassa en terrassa. trafiquen i consumeixen. Al cap i a la fi beure i drogar-se és una manera de passar el dia en blanc i a això es deu referir allò tan català de “qui dia passa any empeny”.  

I quin va ser l’efecte dels bayaye a l’Àfrica? “Bayaye, ese ejército de jóvenes parados que deambula sin nada que hacer, por todas las calles y plazas de las ciudades africanas. … es una de las causas de los disturbios que se producen en el continente: es entre sus filas donde, por unas monedas, a menudo sólo por una promesa de darles de comer, los jefecillos locales reclutan a hombres para sus ejércitos privados con los que luego lucharan por el poder, organizaran golpes de Estado y desataran guerras civiles”.

Per què aquí hauria de ser diferent? Per què a Europa la mateixa dinàmica social hauria de donar un altre resultat? Doncs perquè aquí hi ha més riquesa i capacitat d’esmorteir la crisi. En definitiva perquè hi ha més “ajuda humanitària”. Però això no soluciona el problema, només el posposa. En la nostra tradició també existeix el fenomen “bayaye”, els clàssics en deien lumpenproletariat. D’on surten les hordes de Vox?

Potser Àfrica ens està reflectint el futur. El colonialisme que va destruir tot un món i centenars o milers de cultures, i milions d’homes, es gira com un bumerang contra Europa. Al cap i a la fi vam haver de conquerir Austràlia per saber què era un bumerang.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s