He tornat a néixer!

Si em pica el coll no em puc rascar. Els braços els tinc al costat del cos però no es poden moure més d’un pam amunt i més o menys el mateix si els vull separar del cos. Per tant el joc dels colzes està més que limitat. Se que les cames són allà a baix, perquè les sento, però no les veig perquè si aixeco el cap pico amb el sostre. De veritat em pica el coll o son els primers cucs que s’hi passegen?

Sí, estic dins un taüt i només de saber que no puc fer res per sortir em desespero per sortir. Sabeu el que és l’angoixa? Això és l’angoixa. Estar atrapat sense remei. Poso el meu cervell a treballar. Si no puc fer res per sortir tampoc cal desesperar-se. Convé relaxar-se i no fer res per sortir. Si el cos no pot escapar el cervell tampoc. Vist que no puc fer res, he decidit no fer res. Sembla que em tranquil·litzo una mica.

És aleshores que començo a sentit els cops rítmics del martell pneumàtic. Si és un martell manual d’aquells que usen per trencar les voreres no deu ser gaire lluny, perquè els cops se senten forts. També podria ser que estigui enterrat a molta profunditat i el que sento son els cops brutals d’una potent retroexcavadora. El soroll és atordidor i en un primer moment alarmant. Però ben pensat és esperançador. Aviat em trauran. M’estan buscant i obren amb maquinària pesant la fossa on soc enterrat ¡viu!

Segur? I si no ho saben que soc aquí? Si només són unes obres i estan obrint una rasa per on ha de passar una claveguera? Si la retroexcavadora destrossa el taüt amb mi a dins?. Què en quedarà del meu atrotinat cos? Què dirà l’autòpsia? La faran? o, vista la destrossa, els operaris decidiran acabar la feina, fer-me miquetes i deixar els cucs adobant les runes que serviran per reomplir la rasa.

I si el soroll que sento és el bram de la incineradora?

Se sent un cop sec i tot seguit el silenci. Llavors el taüt comença a moure’s. El meu cos avança amb els peus per davant i sento una veu amable, primer fluixeta i, a mesura que el meu cos avança i surt del taüt, cada cop més clara: “hem acabat senyor. Tot ha anat bé. D’aquí uns deu dies el metge tindrà l’informe de la ressonància magnètica. Des d’administració ja el citaran.”

Quan em vull deslligar la bata blava lligada al darrera torna la punxada a l’espatlla. Però és un mal menor. He tornat a néixer!  

Que tingueu un bon estiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s