Guillem

L’okupa de Bellvei que va perdre l’honor

El Guillem era de Bellvei i estava d’okupa a la zona de Calders. Tot i que no tenim indicació de l’adreça exacte del lloc usurpat el podem situar en l’entorn de Coma-ruga/Sant Salvador. No està clar com va arribar Guillem a okupar les propietats alienes. Sembla que en realitat va ser una mena de masoveria acordada o com a mínim consentida per la propietat. El propietari era un gran tenidor que dominava tota la zona i tenia prou poder i influència en l’administració com per imposar la seva llei.

Arribat el moment que més li va convenir la propietat va reclamar judicialment el desnonament del Guillem, adduint que el llogater s’havia apropiat de bens que no li corresponien segons l’acord vigent. La cosa va anar als tribunals i va acabar amb una sentència que recull un pacte entre les parts d’on deduïm tot el que aquí afirmem.

En la sentència el Guillem va reconèixer els drets del propietari, i per tant que estava d’okupa, i es va comprometre a abandonar la finca. A canvi el propietari va atorgar al Guillem una indemnització, una mena de pagament per la desokupació i la recuperació del ple control de la propietat. Suposem que el Guillem, veient que els jutges quasi sempre fallaven a favor de la propietat va acceptar el tracte com a mal menor i es va resignar a perdre l’honor. La comissió mediadora es va encarregar de delimitar i identificar les propietats afectades per mirar d’evitar que es repetís el conflicte.

Aquesta és una lectura en termes actuals de la notificació pública d’una sentència del 10 de gener de 1186, analitzada i contextualitzada per Núria Canyelles Vilar a “Un camí que porta a l’origen del Vendrell medieval”, Institut d’Estudis Penedesencs, 2020. El gran tenidor denunciant era el Monestir de Sant Cugat del Vallès. La comissió de mediació era formada per un consell d’”homens honrats”, i Guillem havia de ser un noble amb qui s’havia subcontractat un domini del Monestir.

En aquell temps l’honor no era una abstracte “qualitat personal que reporta l’estimació i el respecte de la comunitat per les pròpies virtuts i la conducta”, segons la definició que figura a la viquipèdia, sinó una propietat molt menys romàntica: un immoble o finca. En definitiva l’”honor” del Guillem va quedar reduït a una abstracte qualitat personal i els monjos es van quedar amb l’“honor” material. Avui Honor és una marca de telèfons mòbils. Ho diu el Google. Mil anys d’història per arribar aquí…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s