La pandèmia, una prova pilot?

Ara que Greta Thunberg ens adverteix del col·lapse ambiental convé revisar com s’han “resolt” les crisis ambientals en el passat. Marvin Harris repassava en aquest llibre les tres alternatives que s’han donat històricament quan és produeix l’esgotament de l’ecosistema on viu una determinada societat o civilització.

El curs natural d’una crisi per esgotament de l’ecosistema és el col·lapse i la desaparició de la societat que l’ha provocat. Ha passat, però no sempre. Per tant hi ha esperança.

Una alternativa per evitar-ho passa per un canvi de sistema. Una revolució tecnològica i/o sistèmica que permeti una intensificació de la producció i una augment del nivell de vida. D’aquesta manera s’aconsegueix un nou període d’estabilització i creixement més o menys llarg… fins tornar a esgotar l’ecosistema, provocar una nova crisi mediambiental i abocar-se altre cop al col·lapse.

La tercera opció és una reducció dràstica de la població que limiti i permeti controlar la pressió ambiental. Històricament aquesta alternativa ha passat per les guerres i, principalment, pel control de la natalitat. Un control de la natalitat que fins la segona meitat del segle passat es feia amb mètodes que avui dia no resulten gaire acceptables, principalment l’infanticidi femení. Els casos extrems dels sacrificis humans i el canibalisme analitzats per Harris, i més comuns del que podem pensar, tampoc ajuden a tenir fe en la humanitat.

Quina és la diferència entre les crisis ambientals passades i l’actual? La primera, que estem en una crisi global, planetària. I la segona, que una revolució que portés una intensificació de la producció no sembla que pugui alleugerir la crisi. Tot el contrari.

En aquest sentit la pandèmia ha estat una mena de prova pilot. A pesar de ser dramàtica amb 5 milions de morts fins octubre del 2021, la reducció de la població no resulta significativa en relació a la magnitud del problema, i encara és lluny dels 50 milions de la II Guerra Mundial. En canvi l’aturada de la producció i la reducció del consum mundial a les necessitats bàsiques sí va tenir un impacte positiu en la reducció de la contaminació i les emissions d’efecte hivernacle, es a dir en frenar a cursa cap el col·lapse. La Xina per exemple va reduir un 25% les emissions de CO2, Madrid i Barcelona van millorar extraordinàriament la qualitat de l’aire i arreu es va notificar una recuperació de la fauna salvatge i en general de la natura.

En canvi la recuperació de la “normalitat” ens ha portat una explosió del consum, un augment brutal del preu de l’energia a nivell global i un col·lapse de les cadenes de producció per l’escassetat de matèries primeres i problemes de transport. Podríem dir que circulem en contra direcció. Per què? Harris, en aquest llibre de 1987, advertia: “cuando una sociedad ya se ha comprometido con una estrategia tecnológica y ecológica concreta para resolver el problema de la disminución de la eficacia, es posible que durante largo tiempo no pueda hacerse nada con respecto a las consecuencias de una elección poco inteligente.” En el nostre cas el nostre compromís estratègic és amb els combustibles fòssils que permeten un consum d’energia superior al disponible en l’ecosistema.

El discurs amb que ens injecten esperança parla de “sostenibilitat”. És interessant perquè, si aquest principi s’apliqués de debò, seria el primer cop que es plantejaria la limitació del nivell de vida per evitar un col·lapse ambiental. I a més, per ser efectiu s’ha de plantejar a escala planetària. Greta Thunberg  dubte que els dirigents internacionals estiguin treballant en aquesta opció. Potser és que preparen noves guerres o, per inèrcia, permetran intensificar el creixement fins…

Hem de ser pessimistes? Si confiem en que algú ens salvarà, sí. La conclusió de Harris és que: “la mayoría de las personas son conformistas. La historia se repite en innumerables actos de obediencia individual a normas y modelos culturales, y los deseos individuales rara vez predominan en cuestiones que exigen alteraciones radicales de creencias y prácticas profundamente condicionadas”. Però assegura que no tot està perdut perquè: “cada decisión individual de aceptar, resistir o cambiar el orden actual altera la probabilidad de que se produzca un resultado evolutivo específico”. En altres paraules: depèn de nosaltres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s