Huaco retrato, una saga entre el racisme i els dubtes de l’amor

A casa del seu avi sonava música clàssica, en soc testimoni. Evidentment no era l’única casa de Lima on s’escoltava clàssica, però tampoc era massa comú. Indicava una voluntat cultural cosmopolita.

L’avia de l’avi melòman va quedar embarassada d’un “gringo” afrancesat de cognom germànic. No tenim detalls de la relació, però no pot haver durat més de dos mesos, el temps que Charles/Karl va passar a la ciutat de Trujillo. Així i tot Maria Rodríguez va batejar el fill amb el nom i cognom d’aquell “gringo”: Carlos Wiener Rodríguez.

En una societat on el fet de ser blanc ja atorga un estatus social superior, potser ho va fer amb l’esperança que aquell cognom allunyés el fill del bàndol dels condemnats i el situés entre els afortunats. En la història personal es pot interpretar com un gest d’adaptació a l’entorn social. En la història de la societat peruana es pot entendre com una constatació de l’hegemonia de la cultura colonial 50 anys després de proclamada la independència.

Dues generacions més endavant, el pare va lluitar tota la vida per rescatar les víctimes del colonialisme, el racisme i l’explotació, els condemnats de la terra, en definició de Fanon. Ho va fer contra els hereus “republicans” d’aquella cultura colonial hegemònica. I ho va fer amb armes ideològiques generades a Europa en defensa dels seus propis condemnats: el marxisme revolucionari.

Ara ella se’ns presenta com un testimoni viu, supervivent, de com Europa ha esquinçat el món i ha imposat una cultura què, primer ho destrueix tot i, a continuació, es proclama superior. Un agent defensor, difusor i constructor d’aquesta cultura europea, l’editorial Penguin Random House, publica el seu estimulant Huaco retrato, incubat i parit a Madrid, l’actual capital del vell imperi colonial…

És una denúncia del colonialisme des del cor de l’imperi amb un gegant editorial fent d’altaveu? Del Raül Wiener vaig aprendre que el capitalisme de tot en fa negoci, fins i tot de la idea de revolució. El sistema demostra cada dia una gran capacitat d’assimilar totes les crítiques i reciclar les seves crisis: el maig del 68, la revolució juvenil, la sexual, el Che, la crisi ecològica… pot ser el canvi climàtic?

I què s’hi pot fer? El que el Raül va fer tota la vida (ara se que en realitat eren dues vides). No deixar d’assenyalar cada contradicció, cada injustícia i aprofitar cada escletxa, cada pàgina, cada columna, per defensar els condemnats, per fer propostes… per viure. La seva filla ho segueix fent.

Felicitats Gabriela i moltes gràcies per aquest Huaco retrato que construeix consciència d’humanitat i ajuda a viure amb llibertat, no des de la teoria sinó des de la vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s