No t’enganyis! No has vist res amb els teus propis ulls

Sota el títol “Bluets” la Maggie Nelson plora i enyora un amor perdut, acompanya en el dolor a una amiga destrossada en un accident de trànsit, exposa pràctiques i fantasies sexuals, composa, amb petits retalls de vida, un patchwork on domina, obsessivament, la passió pel blau. Com quan som petits i ens pregunten: “quin és el teu color preferit?”.

Es poden escriure més de cent pàgines sobre el blau? No, se’n poden escriure milers. A “Bluets” Nelson cita Goethe, Wittgenstein, teòrics del color, historiadors dels colors, historiadors del color blau, tradicions populars i d’artesania, anàlisis cultural dels colors i el seus significats, estudis filosòfics… I es permet jugar amb altres atribucions que és fan al nom del blau en anglès. “Blue” és blau… però també és tristesa, melangia… però també pot ser sòrdid, pornogràfic… i també purità… El “blue” sembla contenir tot un món.

Però què és el blau?

Normalment el nostre ull es sensible a les ones electromagnètiques d’una gamma de longitud d’ona entre 400 i 700 nanòmetres. Tot el que queda fora d’això no ho podem veure. És molt o és poc? Doncs si prenem com a referència el total d’ones electromagnètiques que es difonen a la nostra atmosfera i que al laboratori es detecta que emeten, reflecteixen o absorveixen els objectes del nostre voltant… és més el que ens perdem, un 97%, que el que veiem. Els nostres ulls no detecten més del 3% de les ones electromagnètiques. Però després actuem com si ho veiéssim tot!

Longitud d’ona de l’espectre visible d’ones electromagnètiques

En un sentit ampli els blaus, si n’incloem des dels violetes fins els verds turquesa per ser generosos, van dels 400 als 500 nanòmetres de longitud d’ona. Es a dir, a tot estirar, els blaus són un terç de l’espectre visible, un 1% de les ones electromagnètiques a les que estem exposats.

Només prestant atenció a un terç del que és visible, Maggie Nelson, n’ha fet un llibre sobre els sensacions que li genera la seva relació, quasi obsessiva, amb una porció d’aquesta percepció més que limitada. Són sentiments, emocions i interpretacions personals que es multipliquen a partir d’aprofundir en un detall del món en que vivim.  

És una mostra extraordinària de les nostres limitacions personals a l’hora de conèixer la natura que ens envolta, la realitat. Sí sabem moltes coses és resultat d’una tasca d’observació i investigació col·lectiva i de la capacitat social d’organitzar i comunicar la informació acumulada per milions d’observadors al llarg del temps. En el millor dels casos cada u de nosaltres amb prou feines pot afegir alguns píxels a la imatge que tots tenim del món en que vivim. No agrairem mai prou a la comunitat pel nostre saber.

Aixo sí, sigues generòs i el pròxim cop que algú et digui: ho he vist amb els meus propis ulls!, si us plau, no riguis.


Bluets, Maggie Nelson, 2009. Traducció de Miriam Cano, 2021. L’Altra Editorial, Barcelona 2021.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s