La postguerra nuclear que Philip K. Dick imaginava l’any 1968 a Somnien els androides amb xais elèctrics? és més actual que mai. Queden desfasats detalls com les cigarretes que fumen els protagonistes, però l’amenaça de guerra nuclear és menys ficció que fa 50 anys. Aleshores l’esclat de la guerra depenia dels càlculs d’estratègia de poderoses cúpules militars “racionalment” organitzades. Avui sembla en mans de “líders” il·luminats que es pensen que saben el que fan i nosaltres ni tan sols sabem què pensen.
Originalment considerada de ciència ficció la vigència de la novel·la avui ve més aviat del conflicte real entre robots i humans. Més concretament dels programes informàtics en general i el seu impacte en els patrons de pensament preindustrials. En l’obra de Dick aquest impacte es manifesta quan els humans dubten sobre la possibilitat de diferenciar un humà d’un androide. En la realitat es concreta quan el teu mòbil et diu què hauries de dinar avui i, oh casualitat, descobreixes que és allò que en realitat voldries menjar. El programa informàtic sap abans que tu el que voldràs?
Pots pensar que es tracta del vell dilema sobre què és primer, si l’ou o la gallina, però aquí el problema és que l’ou no l’ha posat cap gallina.
Com a mínim l’any 68 hi va haver una revolta estudiantil a Berkeley, on havia estudiat Dick, però avui ningú és mou si no ens ho diuen els robots…
Som el que comuniquem 