En l’estudi de l’evolució de les espècies el cas de l’alvocater o palto és paradigmàtic. L’arbre és originari d’Amèrica i acostuma a fer entre 10 i 15 metres d’alçada. És una espècie pròpia d’ecosistemes tropicals, de manera que es desenvolupa en un ambient calorós i amb abundància d’aigua. Això fa que tingués poques possibilitats d’expandir-se com espècie i adaptar-se a ecosistemes allunyats del seu hàbitat inicial. Alhora el seu fruit, amb grans pinyols, també dificultava la simbiosi amb espècies animals per migrar i arrelar més lluny.
És evident que un arbre difícilment pot desviar l’aigua d’un ambient humit cap un de sec o crear un microclima càlid en un entorn de natural fred. Però l’alvocat ha trobat una espècie, la humana, capaç de portar aigua allà on no n’hi havia. En diu transvassament. També ha estat capaç de crear illes d’ambient tropical en zones fredes. En diu hivernacles. De manera que el palto o alvocater ha trobat l’animal amb qui fer simbiosi per expandir-se arreu del món.
Ha estat un procés llarg i difícil. Ha hagut d’oferir a l’home el seu fruit com aliment, però no n’hi havia prou. L’ha hagut de convençer que és un superaliment que ofereix avantatges com cap altre: “aporta més d’una vintena de nutrients essencials, com vitamines A, B, C, E i K, coure, ferro, fòsfor, magnesi o potassi (que regula la pressió arterial); a més de ser font de fibra i proteïna vegetal. Aporta vitamina B6 i àcid fòlic, que prevenen malalties coronàries. L’àcid fòlic també protegeix els fetus i evita els ictus. El beta-sitosterol redueix els nivells de colesterol. Conté fitonutrients, que impedeixen desenvolupar malalties inflamatòries i degeneratives. Aporta carotens, vàlids per evitar la degeneració macular i greixos monoinsaturats, contra la diabetis”, segons resumeix l’enciclopèdia popular humana, la viquipèdia.
Un cop l’home ha detectat els indubtables avantatges alimentàries de l’alvocat, l’expansió planetària del palto ha estat total. L’home en transplanta cada cop més i consumeix alvocats tan lluny dels ecosistemes tropicals com el palto mai hauria pogut imaginar. Si fos que els arbres tinguessin imaginació.
El futur d’aquesta col·laboració simbiòtica és incert. En l’inmediat l’home s’alimenta millor i el palto s’expandeix fins colonitzar terrenys impensats. Però a més llarg termini l’home desecarà zones abans riques en aigua, tendint a la desertització i l’augment de temperatures i, simultàniament, escalfarà les zones fredes. Per a l’espècie humana l’escalfament global pot significar l’extinció. Si la simbiosi amb el palto fos parasitària, l’extinció de la humanitat significaria també la fi d’aquesta espècie vegetal. Però si el canvi climàtic implica un ambient caloròs això és bó per ella. Només falta més aigua. Alhora amb el desgel dels pols i les cada cop més freqüents tormentes violèntes i inundacions generalitzades això pot quedar superat. Si fos així la simbiosi alvocat-home només seria un pas cap el triomf evolutiu de la palta. I l’home? A la lluna de Paita.
Som el que comuniquem 