però el llenç no està en blanc
George Orwell és conegut per la seva obra literària. També per la seva lluita política, si és que algú pot separar una cosa de l’altra. Creació i acció política estan lligades a episodis coneguts de la seva vida, fonamentalment la incorporació a les milícies antifeixistes i les vivències al seu pas per Catalunya durant la Guerra Civil. Una experiència que ho va marcar tot en ell.
Però com era i vivia l’autor d’Homenatge a Catalunya, 1984 i La revolta dels animals? Rebecca Solnit ressegueix la seva passió per la natura i en especial per l’horticultura i la jardineria. Tot investigant l’evolució dels rosers plantats per Orwell a la seva apartada residència de l’illa de Jura, l’autora ens descobreix la seva dedicació a construir un paisatge propi amb una especial cura i respecte per la natura i una profunda observació de l’evolució de cada espècie i la relació amb el tot. No és difícil relacionar aquesta actitud amb els trets característics de la seva obra literària o de la feina a la BBC. Observació, sensibilitat, comprensió…
Solnit es distreu del viatge per explorar branques d’interès propi: el colonialisme, el racisme, la brutal explotació darrere l’amabilitat que expressen unes delicades flors, els camins que porten de l’assaig a l’art i viceversa.
La vida és una obra d’art. La més difícil de fer. I ens relaciona amb l’entorn. Evidentment amb el social. Però també amb la natura tota.
Som una obra d’art, però el llenç no està en blanc.
Ref.: Las rosas de Orwell, Rebecca Solnit. (Trad. Antonia Martín) Lumen, 2022.
Som el que comuniquem 