Els Davids d’aquest assaig ho posen tot cap per avall. Tot d’una, la limitació dels nostres coneixements es converteix en un festival. Has de tornar a pensar la història des de zero, però no perquè no la sàpigues sinó perquè volies que tingués sentit, que tot tingués sentit. Ara t’has de conformar amb un trencaclosques incomplet i amb el dubte per sentit.
La meva lectura de “El amanecer de todo” és que no hi ha una història. Hi ha moltes històries. I no tenen un sentit. Poden tenir-ne de molt diferents, o fins i tot no tenir-ne cap… per a nosaltres.
Fa temps que valorem la biodiversitat com una riquesa i la pèrdua de biodiversitat com el camí cap a un desgavell ecològic. Doncs per correspondència hauríem de valorar la diversitat cultural com una riquesa i la seva pèrdua com el camí cap a un crac sociocultural. És això la globalització?
La tesi del llibre és que la visió de la història com un procés de progrés social i tecnològic, que va dels caçadors recol·lectors a l’era industrial passant per l’agricultura, i de les petites comunitats i tribus als estats moderns passant pels regnes medievals i equivalents, és fonamentalment ideologia. I és una ideologia que esborra totes les alternatives. Totalitària en podriem dir.
I els Davids en fan 800 pàgines de debat ideològic? No només. Revisen els estudis arqueològics i antropològics dels últims 50 anys per demostrar que la visió canònica de la història com un procés progressiu no encaixa amb la realitat. Quin és el resultat? Mil històries diverses i contradictòries. Una riquesa de societats i cultures que no s’acaba mai. I una conclusió: res està determinat, la política, és a dir la gestió col·lectiva de les relacions socials, ho decideix tot.
Sobre el domini i la llibertat
Em mereixen comentari dues eines d’anàlisis utilitzades pels Davids. En primer lloc, la identificació de tres fonts de dominació social: la coerció física, és a dir la imposició per la violència, podria materialitzar-se en l’estat modern en la policia i l’exercit; la gestió de la informació i el coneixement, materialitzada avui en l’aparell burocràtic de l’estat; i la personalitat carismàtica dels polítics, el que avui en diem capacitat de lideratge. Al llarg de la història, hi ha règims de dominació basats en diferents proporcions d’aquestes fonts de poder, però l’estat nació occidental actual basa la seva aparent fortalesa en un ampli domini de les tres.
En segon lloc, on queda la llibertat? Doncs els Davids identifiquen tres fonts. Una és la llibertat de moure’s, de desplaçar-se, de marxar físicament de l’espai d’un règim de dominació. Té a veure amb això l’actual crisi migratòria global? L’altra mesura de la llibertat és la de desobeir. Si no tenim la capacitat de desobeir allò amb què no estem d’acord, no som lliures. I finalment la llibertat de generar noves formes de realitat social, l’escència de la qual és la llibertat de comprometres. Si no et pots comprometre perquè complir les promeses no depèn de tu, vol dir que no ets lliure.
Un festival. La lectura d’aquest llibre, erudit, especulatiu, documentat, a estones pesat i a estones àrid, és un autèntic festival. Un goig.
Referència: El amanecer de todo. Una nueva historia de la humanidad. David Graeber i David Wengrow. (Trad. Joan Andreano Weyland) Ariel. 2022
Som el que comuniquem 