Què és això?

1+?

Sí. No ve a resoldre res. És una publicació més. Qui la vulgui llegir bé. Qui no, també.

Som el que comuniquem?

M’apunto (només per oportunisme) a la pretensió de reduir la complexitat de la societat i la vida a un tret essencial:  “som el que fem”, “som el que mengem”, “el que sembrem”, “el que pensem”, “el que estimem”… i tiro cap a la meva dèria, la comunicació. Ahir va morir atropellat un senyor. Era un terrorista. Volia perpetrar una gran matança per provocar el terror i imposar canvis en profunditat a la nostra societat través de la por. Però encara no ho havia fet. Ni ho havia penjat a les xarxes socials, ni s’ho havia parlat amb els amics ni família. No ho havia comunicat a ningú. Amb les presses va creuar el carrer quan el semàfor tot just canviava i el camioner, que també tenia pressa, va voler aprofitar que encara era en groc. Pam i xaf. Va morir en l’acte. Personalment potser era un terrorista. Socialment no. No ho va arribar a comunicar mai, i som el que comuniquem.

Pensem com comuniquem el que pensem

En el dilema de pensar abans de parlar o parlar abans de pensar, convé analitzar la distància (el buit) entre el què volem comunicar nosaltres (el que pensem) i el entenen els altres (el que comuniquem realment). Aquí també parlaré d’això.